Resultats de la cerca

En l’antic calendari romà era el vuitè dels mesos d’ací ve el seu nom llatí i català, d' octo , ‘vuit’, i amb ell s’acabava el temps destinat a fer la guerra març Els refranys catalans referents a l’octubre alludeixen als seus freds

Llicenciat en Geografia, s’incorporà al departament de meteorologia de Televisió de Catalunya com a becari el 1993, i professionalment a partir de 1996, després d’un breu pas per Televisión Española Fou presentador dels programes El Temps dels telenotícies, i Espai Terra Morí en un accident de muntanya al Coll de Contraix, a la Vall de Boí A títol pòstum li fou atorgat el gener de 2013 el premi Pica d’Estats de periodisme turístic en la modalitat de televisió per un reportatge sobre l’Alta Segarra

De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…

És un sòlid d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 13,5°C i bull, amb descomposició parcial, a 165°C És soluble en aigua, alcohol i èter en totes proporcions S’obté per destillació de l’àcid tàrtric en presència de sulfat d’hidrogen i potassi Presenta les propietats típiques de les cetones i dels àcids carboxílics L’àcid pirúvic és una substància de gran interès biològic, i és producte intermedi en el metabolisme dels glúcids i de les proteïnes

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…