Resultats de la cerca
Es mostren 5595 resultats
Ignaz Joseph Pleyel
Música
Compositor austríac.
Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades
Carel Fabritius
Pintura
Pintor holandès, deixeble de Rembrandt (~1641-43).
Conreà el retrat a la manera del seu mestre i la pintura paisatgística i de composició amb figures El 1650 s’establí a Delft Es destaca el seu Autoretrat Boymans Museum, Rotterdam i el Sentinella museu de Schwerin Hom podria situar el seu estil entre la llibertat de traç del seu mestre Rembrandt i la rotunditat volumètrica del seu deixeble Vermeer
Fantini Dandolo
Filosofia
Humanista venecià que difongué el lul·lisme entre els ambients renaixentistes.
El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates
Francesc Sarrió
Música
Compositor.
Fou mestre de capella de Sant Martí de València El 1717 passà a Madrid com a organista del convent de les Señoras Descalzas Més tard fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca Compongué, entre altres obres, un Domine ad adjuvandum meum per a dotze veus amb acompanyament instrumental i l’oratori La conversión de un pecador 1719
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
Jaume Gil
Cristianisme
Dominicà.
Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis
Colantonio
Pintura
Pintor italià, actiu a Nàpols del 1440 al 1465.
Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó, on convergien les influències dels primitius flamencs i de l’escola provençal-borgonyona Fou influït també pel mestre valencià Jacomart Són obres seves el políptic de sant Vicent Ferrer església de San Pietro, Nàpols, Sant Jeroni i el lleó museu de Capodimonte, Nàpols i Crucifixió collecció Henschel, Nova York Fou mestre d’Antonello da Messina
Giovanni Battista Vitali
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya 1673-74, sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena 1674, i mestre d’aquesta capella 1684, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra
Pere Gabriel i Carreras
Música
Compositor i director català.
Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina