Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
ducat de Sermoneta
Història
Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu net Roderic d’Aragó i de Borja (dit també de Borja i d’Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònims, prop de Roma.
Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília
Titta Ruffo
Música
Nom amb què és conegut el baríton italià Ruffo Cafiero.
Format a Milà i a Roma, debutà en aquesta ciutat el 1898 amb Lohengrin , però es dedicà preferentment a papers verdians i veristes El 1903 debutà al Covent Garden de Londres i cantà per tot Europa i Amèrica Metropolitan de Nova York, 1922-29 A Barcelona debutà amb Hamlet , de Thomas 1908 hi actuà sovint amb Rigoletto 1908, 1910, 1912 i hi tornà encara amb Tosca en 1925-26 Enregistrà molts discs
Giovanni Vitelleschi
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític italià.
De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé
Gregori XI
Cristianisme
Nom que adoptà Pèire Rogièr de Beaufort en esdevenir papa (1370-78).
Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista
Solitud
Portada de la primera edició de Solitud, de Víctor Català, il·lustrada per Josep Triadó i Mayol
© Fototeca.cat
Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.
Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista Joventut del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…
, ,
Chur

Chur
blumblaum (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del cantó dels Grisons, Suïssa, situada a la vora del Plessur, afluent del Rin.
Indústria química, tèxtil i alimentària L’antiga Curia Rethorum constituí un principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin El bisbat fou fundat al segle V, i durant el regne franc el bisbe governà la ciutat El 843 el bisbat passà de la jurisdicció de Milà a l’arquebisbat de Magúncia El 1770 fou erigit en principat de l’Imperi, i ho fou fins el 1805, però ja el 1798 li fou suprimida tota autoritat civil
complanta
Literatura
Cançó popular medieval, derivada de les cançons de gesta, que narra algun esdeveniment tràgic o la dissort d’un personatge real o imaginari.
En són exemples els Complants a la lamentable presa de Constantinoble , obra anònima catalana del segle XV, en 40 estrofes, i també el poema en anglès antic Complaint of Deor segle IX, en el qual el poeta es lamenta perquè ha perdut el favor del seu senyor Amb el Romanticisme el gènere ressorgí i donà obres de la categoria de La complanta d’en Guillem 1872 de Manuel Milà i Fontanals, i de les Complaintes 1885 de Jules Laporte
Federico da Montefeltro
Història
Condottiere italià.
Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època
Damià Jaume i Guardiola
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona La seva obra s’adscriu al realisme poètic Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brusselles, en diverses ciutats alemanyes i a Milà Ha participat en diverses fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa L’any 2001 presentà una exposició antològica amb 50 peces al Centre Cultural Pelaires de Palma
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Escriptor.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina