Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
canelobre

Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra…
Joan Ribalta i Pelayo
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Francesc Ribalta Molt jove —a 18 anys— realitzà La Crucifixió 1615, Museu de Sant Carles, València, encara dins el corrent manierista El seu estil és semblant al del seu pare, encara que molts cops accentua el tenebrisme a la manera bassanesca d’Orrente El Sant Jeroni 1618, Museu Nacional d’Art de Catalunya és una bona mostra del seu art L’escàs nombre d’obres firmades fa difícil de discernir-ne, moltes vegades, la paternitat Es casà l’any 1618 amb Mariana Roca de la Serna Mort molt jove, el seu estil restà mancat d’una personalitat pròpia El…
Josep Benlliure i Gil

Escolanets jugant amb l’encenser, pintura de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, germà de l’escultor Marià i del pintor Joan-Antoni Benlliure, i deixeble de Francesc Domingo.
Es traslladà a Madrid el 1869, i viatjà a Roma el 1879 Rebé la influència del pintor napolità Domenico Morelli temàtica d’Assís Sant Francesc, Santa ClaraValència , especialment fins el 1895 El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx impressionista Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars La part més important de la seva producció és conservada a València al Museu Provincial i a la Casa Museu, del carrer de Blanqueries, on havia tingut l’habitatge i l’estudi Fou un pintor honest i sensible Tot i que les pintures…
Tomàs Balvey i Parés
Química
Químic i farmacèutic.
Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila, juntament amb el museu…
Claudie Marcel-Dubois
Música
Etnomusicòloga francesa.
Estudià piano, etnologia, antropologia, organologia i etnomusicologia a París Treballà amb C Sachs i A Schaeffner al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home 1934-40 i el 1945 fundà i dirigí el departament d’etnomusicologia del Museu Nacional de les Arts i Tradicions Populars a París El 1961 esdevingué professora a l’École des Hautes Études de la capital francesa i rebé un doctorat honorari de la Universitat de Laval, al Quebec Es dedicà principalment a estudiar l’evolució dels instruments populars i a la classificació sistemàtica de la música folklòrica…
Enric Sòria i Badia
Arquitectura
Arquitecte (1970).
Es formà a l’Escola de Barcelona, a la qual és professor Treballa juntament amb Jordi Garcés Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77 un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona 1978-81 un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86, premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics També han…
Francesc Guasch i Homs
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la Diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma 1886-89, on conegué la seva futura muller Emília Coranty Residí un quant temps a París Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura Collaborà com a crític d’art en diverses publicacions El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona Ingressà als serveis tècnics dels Museus Municipals d’Art 1903 i fou conservador del Museu d’Art Contemporani i del Palau de Belles Arts preparà els…
Francesc Darder i Llimona
Veterinària
Veterinari i metge.
Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i…
Josep Maria Garrut i Romà
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes…
Domènec Corbella i Llobet

Domènec Corbella i Llobet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina