Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Limfjorden
Fiord
Canal marí
Conjunt de llacs i canals naturals de la península de Jutlàndia, Dinamarca, que uneixen la mar del Nord (W) amb el Kattegat (E).
Un sistema de ponts i petites embarcacions serveix d’enllaç a les poblacions riberenques, dedicades principalment a la pesca d’anguiles
àcid lignocèric
Àcid obtingut dels quitrans residuals de la destil·lació seca de la llenya, que ocorre en petita quantitat en la majoria de greixos naturals.
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
uniformitarisme
Geologia
Principi segons el qual les lleis naturals que intervingueren en els fets del passat geològic són idèntiques a les que hom observa actualment.
Anomenat també actualisme o teoria de les causes actuals causa, s’oposa al catastrofisme Lyell en fou el principal teoritzador
involució
Biologia
Conjunt de modificacions regressives naturals o per alteracions (regeneracions, reorganitzacions, malalties, etc) que s’esdevenen dins una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
Es desenvolupen progressivament, com és ara les senils o la del timus a la pubertat
irregularitat
Dret canònic
Impediment canònic per a rebre els ordes sagrats o per a exercir-los, derivat de certs defectes naturals o d’uns determinats delictes.
alimentació de debò
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari basat en el consum de productes frescos i poc processats en l'elaboració dels quals s'alteren mínimament les qualitats naturals.
flammagenitus
Meteorologia
Dit del núvol especial que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica.
Els núvols flammagenitus s’originen a partir de l’intens escalfament de l’aire des de la superfície, la presència de fum i el vapor d’aigua Les grans dimensions que arriben a tenir aquests núvols convectius afavoreixen els processos de precipitació en les seves parts altes, que es converteixen en tempestes amb llamps Aquests precipitacions poden apagar els mateixos incendis o, paradoxalment, poden provocar nous incendis per l’activitat elèctrica Els flammagenitus generats per grans incendis forestals o megaincendis o per grans erupcions volcàniques poden assolir altituds superiors als 11 km…
godelització
Matemàtiques
Tècnica introduïda per Kurt Gödel l’any 1931 que consisteix a reduir a nombres naturals les paraules i frases d’un cert llenguatge.
Si hom disposa d’un cert llenguatge L = { a 1 ,, a n } i a cada símbol a i li associa un cert nombre senar g a i per exemple, g a i = 2 i + 1 i, a cada paraula , on cada és una de les lletres a j ∈ L , el nombre , on p r és el r -èsim nombre primer Ara hom pot estendre aquesta tècnica a frases, on cada OOO és una de les lletres
golf de Roses

Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina