Resultats de la cerca

Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167

Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957

Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

Repartí la seva activitat artística entre Roma i Nàpols 1452-60 A Nàpols collaborà en l’arc triomfal d’Alfons el Magnànim de la porta del Castell Nou d’aquesta ciutat També fou autor, entre altres obres, de les estàtues de sant Pere i sant Pau de la basílica de Sant Pere del Vaticà

Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814

Deixeble d’Il Domenichino, pintà quasi exclusivament temes religiosos, especialment madones, de colors brillants i de to pietós, que mostren un rigorisme i una puresa coincidents amb Perugino i el primer Rafael Mare de Déu del Roser Santa Sabina, Roma, L’Assumpció Musée du Louvre, París El Museu de Montserrat en posseeix dues madones

Situada a la ciutat de Roma, té una extensió de 55 000 m 2 , amb mig milió de metres cúbics construïts El complex comprèn tres sales de concerts, cinc sales de gravació, un amfiteatre a l’aire lliure, diverses places i jardins i un gran espai de 42 000 m 2 amb restaurants, botigues, una escola de música i altres serveis Dins el complex hi ha també unes ruïnes de l’època clàssica romana descobertes en el transcurs dels treballs d’excavació per tal de cimentar els diferents edificis Aquestes ruïnes daten d’entre els segles VI i II aC i deixaren al descobert més de 150 objectes que…

Fou mestre de capella a la Pietà de Venècia des del 1700 i a Sant Joan del Laterà, a Roma, des del 1725 Autor d’unes seixanta òperes, algunes de les quals tingueren un gran èxit a Londres Deixà també intermezzi , motets, cantates, oratoris i obres didàctiques, com el tractat L’armonico pratico al cimbalo 1708

Membre destacat del grup fundador de la revista “La Ronda” Roma, 1919-23, que preconitzava un nou classicisme influït per Leopardi, i director de “La Fiera Letteraria” 1949-55 Autor de proses líriques Prologhi 1916, Viaggi nel tempo 1920, Il cielo sulle città 1939, Solitario in Arcadia 1947 Publicà també Poesie 1936 i Poesie nouve 1946