Resultats de la cerca

En categories inferiors guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya El 1984 entrà a formar part de la selecció espanyola i, entre el 1984 i el 1992, pujà al podi deu vegades en competicions internacionals, amb dues medalles d’or 1991, 1992 i una de plata 1987 en els Campionats d’Europa També fou quart classificat en el Mundial del 1991 Entrenà clubs catalans, com el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Reus Deportiu, i també la selecció holandesa i l’espanyola, amb la qual aconseguí diversos podis en europeus i mundials Fou president de l’Associació d’Entrenadors de Barcelona i…

S’inicià en la pràctica de l’halterofília al Club Peses Terrassa El 2001 es proclamà campiona de Catalunya de fisioculturisme

S’inicià al Club Eulàlia Castanyé el 1991 i dos anys després ingressà al Centre de Tecnificació de la Foixarda El 1996 fou convocada per la selecció estatal i començà a entrenar-se a la Residència Blume de Madrid a les ordres de Jesús Carballo Fou campiona d’Espanya júnior i subcampiona d’Espanya absoluta 1998 Participà en tres Campionats d’Europa i fou sisena en la classificació general 1998 També participà en els Jocs Mediterranis 1997 i el Campionat del Món 1999

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

Sorgí de la Unió Can Rull Rómulo Tronchoni, abans d’incorporar-se a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona En edat juvenil fou cedit una temporada al Futbol Club Damm i a l’estiu del 2008 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual debutà en l’equip filial 2009-10 Retornat al FC Barcelona 2010, jugà amb el filial i debutà a la Lliga amb el primer equip al gener del 2012 la temporada següent passà a formar part de la primera plantilla Ha estat campió de la Copa del Rei 2012, la Lliga 2013 i la Supercopa d’Espanya 2013 A l’estiu del 2014 el Barça el cedí al Porto portugués,…

Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català

Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars Harmònica, dedicats…

A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i  El Matí de Catalunya Ràdio , a més d' El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària Avui , El…

És doctor en ciències físiques per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i de Barcelona professor d’electrònica amb diferents càrrecs acadèmics a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Promotor i, del 1987 al 2006, director del Centre Nacional de Microelectrònica CSIC, el 1989 li foren atorgats el premi de la Fundació Catalana per a la recerca i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva meritòria…

Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics