Resultats de la cerca

Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català

Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars Harmònica, dedicats…

A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i  El Matí de Catalunya Ràdio , a més d' El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària Avui , El…

És doctor en ciències físiques per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i de Barcelona professor d’electrònica amb diferents càrrecs acadèmics a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Promotor i, del 1987 al 2006, director del Centre Nacional de Microelectrònica CSIC, el 1989 li foren atorgats el premi de la Fundació Catalana per a la recerca i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva meritòria…

Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics

Fou professor de teologia del seminari de Barcelona i el 1968 fou nomenat bisbe auxiliar d’aquesta ciutat És autor de "Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano 1956, tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà 1962 Presidí la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les Esglésies de l’episcopat espanyol 1972

Després d’alguns curtmetratges i documentals Canet Rock , 1975, La nova cançó , 1976, etc passà a dirigir films basats en la comèdia popular L’orgia 1978, La quinta del porro 1980, Pa d’àngel 1984, Un parell d’ous 1985, Rateta, Rateta 1991, etc També ha dirigit Monturiol, el senyor del mar 1993, Escenes d’una orgia a Formentera 1996 i Gràcies per la propina 1997

Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metallúrgia colonial americana La minería y la metalurgia en la América española durante la época colonial 1955, La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial 1969, etc També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgia mexicana y de Hispanoamérica colonial 1973

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació

Emprà el pseudònim de Grapa Collaborà a Virolet , i també en publicacions sabadellenques, com L’Almanac de les Arts , Garba , L’Estevet i L’Esforç El seu estil es caracteritza per l’expressionisme humorístic, en una línia clarament derivada de Xavier Nogués