Resultats de la cerca
Es mostren 1858 resultats
Pere de Queralt i de Cervelló
Història
Senyor de Queralt (Pere III de Queralt).
Fill i successor de Pere II de Queralt Adquirí dels templers Montargull 1258 Per deutes a Berenguera de Bellvís, li empenyorà Queralt 1265 Prengué part a la campanya de Múrcia 1265 i a la croada a Terra Santa 1269 Assistí a la coronació de Pere II de Catalunya-Aragó Donà el castell de Figuerola a Santes Creus 1277 Fou almirall contra els sarraïns de València 1277 i capità d’una companyia a Alcoll 1282 Ambaixador a Sicília per a respondre al repte del rei Carles I, lluità contra ell i l’obligà a alçar el setge de Messina Fou un dels cavallers que assenyalaren el camp de Bordeus…
Romeu de Marimon i de Montoliu
Història
Funcionari reial i municipal.
Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una…
Joan XXII
Cristianisme
Nom que prengué l’occità Jacme Duesa en esdevenir papa (1316-34).
Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge…
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de…
Marc Claudi Marcel
Història
Militar
General romà.
Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues, que s’emportà…
Montcada

Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina