Resultats de la cerca
Es mostren 15323 resultats
perístoma
Botànica
En la càpsula de moltes molses, conjunt de dents situades sota l’opercle que regulen la sortida d’espores.
Cal·lovià
Geologia
Quart i darrer estatge (o edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat damunt del Bathonià i sota l’Oxfordià.
El nom prové de Calloviensis , nom llatí de Kellaways Wittshire, Anglaterra, on hi ha l’estratotip Abans del 1962 hom el considerava part del Malm o Juràssic superior
Biarritzià
Geologia
Divisió estratigràfica de l’Eocè, amb valor d’estatge (i edat), situat sobre el Lutecià i sota el Bartonià.
Hom podria considerar-lo equivalent del Bartonià, tot restant en suspens si és Eocè superior o mitjà L’estratotip, mal escollit, és a la costa de Biarritz
ectima
Patologia humana
Infecció piogènica de la pell caracteritzada per la formació de crostes adherents sota les quals es produeix una ulceració.
Els factors que predisposen a aquesta infecció són els defectes de la higiene, la mala nutrició o la preexistència de lesions cutànies mínimes És una dermatosi pròpia dels infants
barbada
Cadeneta de ferro que hom posa als cavalls unint, per sota la barba, els dos extrems de la brida.
bací
Oficis manuals
Dipòsit que hom disposa sota les moles d’aigua, emprat per a contenir-ne i mantenir la mola mullada.
identitat
Lògica
Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser.
Enunciat en la fórmula “A és A”, el principi d’identitat trobà en Parmènides la interpretació, segons sembla, més radical l'ésser és el que és, eternament i immutablement determinat intrínsecament Aristòtil considerà no solament la comprensió més immediata de la identitat identitat numèrica “una cosa és allò que és”, sinó també una altra de basada en la còpula del judici identitat específica, la qual exigeix identitat de qualitats, no pas d’objecte
decret gelasià
Cristianisme
Compilació de diverses fonts feta al principi del segle V i posada sota el nom del papa Gelasi I.
Tracta, entre altres punts, de l’Esperit Sant, del nom de Crist, del cànon bíblic, de l’autoritat dels concilis i dels pares de l’Església
encomanda
Història del dret
A l’edat mitjana, acte de posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
Aquesta encomanda anava seguida ordinàriament de la prestació de jurament de fidelitat i de l'homenatge
drets polítics
Política
Drets fonamentals relacionats amb la persona sota la seva condició de ciutadà i de participant en la comunitat política.
La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu