Resultats de la cerca
Es mostren 2609 resultats
La tribu dels aurons
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987, Animació, 80 min., dirigida per Josep Lluís Viciana i Montfort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ D’Ocon Films Antoni D’Ocon, Barcelona FOTOGRAFIA Daniel Salas color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Hernández, Miquel Ortiz MUNTATGE Esteve Llorens MÚSICA Josep Roig ESTRENA Barcelona, 17061988 Sinopsi Els aurons són una tribu que viu pacíficament de l’agricultura i la caça a l’illa de les Dues Serralades Una nit, mentre celebren la festa anual dedicada a la Lluna, són atacats i fets presoners pel destructiu exèrcit del rei Groc Només poden escapar Tejo, Yuca i i el petit drac Poti-Poti, que inicien un llarg viatge amb la finalitat d’alliberar els seus…
Joan Gratacós i Comas
Cinematografia
Exhibidor.
Vida Fill gran d’Enric Gratacós i Massanella, el 1940 fixà la seva residència a Barcelona, des d’on organitzà, amb el seu germà Francesc, un petit circuit de cines integrat per sales a Granollers, Terrassa, Rubí, el Masnou, Calella i altres indrets A partir del 1962, i en solitari, comprà algunes sales de Barcelona, però la disminució alarmant del nombre d’espectadors provocà el tancament progressiu de cines entre el 1966 i el 1972 Com a titular de l’empresa Espectáculos Vallesanos, el 1985 fou un dels fundadors de l’Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica ACEC El seu fill Enric Gratacós i…
Manuel Molí i Torrelles
Pintura
Pintor.
Es guanyà la vida com a manyà, ofici que abandonà al començament de la dècada de 1970 per dedicar-se exclusivament a la pintura Autodidacte, començà a exposar els seus dibuixos els anys cinquanta en galeries de Terrassa, la seva ciutat d’adopció, i també en altres localitats catalanes La seva primera exposició el 1973 a la Galeria Adrià de Barcelona causà un considerable impacte i li obrí la porta als circuits de les grans galeries europees Durant molts anys estigué vinculat a la galeria Buchholz de Berlín Les seves pintures i dibuixos, de caràcter oníric i amb una forta tendència al grotesc…
El “casino dels senyors”
Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell productiu La…
Maria Verger i Ventanyol
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Escriptora.
Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina Almanac de les Lletres , Sóller , Majòrica i catalana La Revista , El Día Gràfico , El…
,
Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Aspecte exterior del Centre de Documentació i Museu Tèxtil
© CDMT / Quico Ortega
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Espai per a la investigació i la conservació, la inspiració i la divulgació del patrimoni tèxtil.
Situat a Terrassa, conserva teixits, indumentària, roba de la llar, complements, mostraris industrials i dissenys El seu fons, que consta de més de 100000 objectes, se centra principalment en l’àrea europea i mediterrània, amb peces que cronològicament van des del segle I fins a l’època actual També té algunes colleccions orientals i americanes Cal esmentar especialment el patrimoni modernista, una collecció única que reuneix obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes del final del segle XIX i del principi del segle XX El primer embrió del Centre fou la collecció privada de…
Josep-Climent Gràcia Bosch
Futbol
Futbolista.
Jugava de davanter centre i començà al Terrassa Després passà al RCD Espanyol 1916-19, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i màxim golejador del campionat 1918 El 1919 fitxà pel FC Barcelona però no hi pogué debutar fins a la temporada 1920-21, i s’estigué al club fins a la temporada 1923-24 Disputà 151 partits, en què marcà 161 gols, amb els quals aconseguí ser un dels jugadors blaugrana amb la mitjana realitzadora més alta de la història del club La temporada 1921-22 obtingué un rècord de 59 gols Guanyà la Copa del 1922, en què marcà un gol a la final contra el Real Unión de Irún, i…
Baulies i Cortal, Jordi
Sociologia
Historiador, geògraf i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot, L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas referit a Menorca…
Jordi Vinyals Martorí
Futbol
Futbolista i entrenador.
Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, fou cedit al Ceuta la temporada 1982-83 mentre feia el servei militar Després, jugà al Barcelona Atlètic 1983-87 i alguns partits amistosos amb el primer equip Marxà cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, on jugà 25 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Castelló 1988-89, l’Oviedo 1989-1990 i 1991-94, el Betis 1990-91, el Vila-real 1994-96, el Terrassa Futbol Club 1996-97 i la Unió Esportiva Figueres, des del 1997 i fins el 1999, quan es retirà Com a entrenador, dirigí el Vila-real B 2000-01, el Palamós Club de Futbol 2003…
Federació Catalana de Korfbal
Corfbol
Organisme que regeix la pràctica del corfbol a Catalunya.
Fou fundada l’any 2004 a Terrassa i Antoni Jurado en fou el primer president El seu precedent fou l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal posteriorment Unió Catalana de Korfbal, que es creà el 1982, ja amb Jurado com a màxim responsable, i que el 1997 obtingué l’estatus de membre provisional de la Federació Internacional de Korfbal IKF El reconeixement internacional definitiu de la federació s’aconseguí a l’assemblea de la IFK que se celebrà a Terrassa el 29 d’octubre de 2005 La Federació Catalana de Korfbal fou la primera federació catalana d’un esport reconegut pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina