Resultats de la cerca
Es mostren 2607 resultats
El “casino dels senyors”
Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern…
Maria Verger i Ventanyol
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Escriptora.
Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina Almanac de les Lletres , Sóller , Majòrica i catalana La Revista , El Día…
,
Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Aspecte exterior del Centre de Documentació i Museu Tèxtil
© CDMT / Quico Ortega
Indústria tèxtil
Museologia
Arts decoratives
Indumentària
Museu
Espai per a la investigació i la conservació, la inspiració i la divulgació del patrimoni tèxtil.
Situat a Terrassa, conserva teixits, indumentària, roba de la llar, complements, mostraris industrials i dissenys El seu fons, que consta de més de 100000 objectes, se centra principalment en l’àrea europea i mediterrània, amb peces que cronològicament van des del segle I fins a l’època actual També té algunes colleccions orientals i americanes Cal esmentar especialment el patrimoni modernista, una collecció única que reuneix obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes del final del segle XIX i del principi del segle XX El primer embrió del Centre fou la collecció…
Josep-Climent Gràcia Bosch
Futbol
Futbolista.
Jugava de davanter centre i començà al Terrassa Després passà al RCD Espanyol 1916-19, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i màxim golejador del campionat 1918 El 1919 fitxà pel FC Barcelona però no hi pogué debutar fins a la temporada 1920-21, i s’estigué al club fins a la temporada 1923-24 Disputà 151 partits, en què marcà 161 gols, amb els quals aconseguí ser un dels jugadors blaugrana amb la mitjana realitzadora més alta de la història del club La temporada 1921-22 obtingué un rècord de 59 gols Guanyà la Copa del 1922, en què marcà un gol a la final contra el Real…
Baulies i Cortal, Jordi
Sociologia
Historiador, geògraf i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot, L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas…
Jordi Vinyals Martorí
Futbol
Futbolista i entrenador.
Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, fou cedit al Ceuta la temporada 1982-83 mentre feia el servei militar Després, jugà al Barcelona Atlètic 1983-87 i alguns partits amistosos amb el primer equip Marxà cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, on jugà 25 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Castelló 1988-89, l’Oviedo 1989-1990 i 1991-94, el Betis 1990-91, el Vila-real 1994-96, el Terrassa Futbol Club 1996-97 i la Unió Esportiva Figueres, des del 1997 i fins el 1999, quan es retirà Com a entrenador, dirigí el Vila-real B 2000-01, el Palamós Club…
Federació Catalana de Korfbal
Corfbol
Organisme que regeix la pràctica del corfbol a Catalunya.
Fou fundada l’any 2004 a Terrassa i Antoni Jurado en fou el primer president El seu precedent fou l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal posteriorment Unió Catalana de Korfbal, que es creà el 1982, ja amb Jurado com a màxim responsable, i que el 1997 obtingué l’estatus de membre provisional de la Federació Internacional de Korfbal IKF El reconeixement internacional definitiu de la federació s’aconseguí a l’assemblea de la IFK que se celebrà a Terrassa el 29 d’octubre de 2005 La Federació Catalana de Korfbal fou la primera federació catalana d’…
Clemente Cerezo Reyes

Clemente Cerezo Reyes
Arxiu C. Cerezo
Patinatge
Patinador sobre rodes especialitzat en patinatge artístic i entrenador.
Membre del Club Natació Terrassa, fou subcampió d’Europa en l’especialitat lliure 1996, 2000 i medalla de bronze en combinada 1996, 1997 També aconseguí la medalla d’argent a la Copa Llatina 1996 i en els Jocs Mundials 1997, la medalla de bronze a la Copa d’Europa 1992 i el cinquè lloc en lliure i combinada en el Campionat del Món 1997 En l’àmbit estatal, fou campió d’Espanya en l’especialitat lliure 1993, 1995-99, combinada 1995-99 i figures obligatòries 1995-99, i subcampió d’Espanya en l’especialitat lliure 1994, 2000 i combinada 1994 També fou campió de Catalunya en les…
Joan Josep Bruguera i Clavero
Economia
Enginyer i dirigent empresarial.
Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank 1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société…
Ullastrell

Església de Santa Maria d’Ullastrell, on destaca el campanar modernista
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, estès a l’esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume.
Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina