Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Montjuïc, el 2003 fou campiona absoluta d’Espanya de salts sincronitzats de trampolí de 3 m i de palanca de 10 m, fent parella amb la saltadora balear Francesca Bauzà Aquest mateix any també aconseguí els títols estatals d’hivern i d’estiu en trampolí d’1 m i de 3 m en el campionat per grups d’edat Amb la selecció espanyola, participà en el concurs Open d’Escòcia 2002, en la trobada d’Aquisgrà, Alemanya, i en el Campionat d’Europa júnior 2003, totalitzant vint-i-una actuacions internacionals tres en categoria absoluta i divuit en categoria júnior

Es formà com a jugadora al Club de 7 a 9, de Barcelona, el 1979 La seva mare, Rosa M Pascual i Alsina, l’introduí en l’esport i en fou l’entrenadora Fou campiona del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1986 i de la Copa Europea 1987 i novena en la Copa del Món AMF 1986 Formà part de la selecció espanyola 1982-2004, amb la qual participà vint-i-dues vegades en competicions internacionals Formà part de la selecció catalana 1982-2009, amb la qual assolí la medalla d’argent en la XII Copa del Mediterrani Rebé tres premis Florentino Carreras a la millor jugadora d’Espanya 1988-90

Començà a jugar al Club Tennis Taula Santa Coloma i a catorze anys fitxà pel Club Tennis Taula Calella Fou cam-piona estatal de dobles en categoria in-fantil 1995, juvenil 1996, 1998 i sub-21 1999, 2000, 2001 En els Campionats de Catalunya fou campiona de dobles 1999 i pujà set anys seguits al podi en aquesta prova 1996-2002, i en proves indivi-duals fou tres cops campiona sub-21 1998, 2000, 2002 La temporada 1999-2000 fou subcampiona d’Espanya de dobles En total guanyà vint-i-dues medalles, des de la categoria infantil a l’absoluta, en els campionats estatals

Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi…

Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…

Membre d’una família eslavogermànica amb tradició musical, els seus inicis estigueren marcats per la passió per l’òpera A vuit anys ja componia música, però quan en tenia vint deixà de fer-ho A vint-i-dos anys abandonà Odessa, on vivia, per anar a Moscou Debutà el 1934, i el 1937 esdevingué alumne del gran pedagog G Neuhaus, que descobrí les seves qualitats com a intèrpret de piano Treballà durant sis anys amb aquest professor, compartint classe amb E Guilels El 1945 fou premiat al concurs de Moscou, fet que significà l’inici d’una carrera ininterrompuda fins a la…

L’interès per l’explotació minera del seu país durant l’etapa colonial espanyola el decantà cap als estudis històrics i ja el 1897, a vint-i-vuit anys, rebé l’encàrrec del govern peruà d’anar a Europa per tal d’aplegar un corpus documental que havia de resoldre diferents contenciosos amb els països veïns Després de vuit anys de treball, reuní una extensa collecció diplomàtica de més de 30 volums, que el prestigià com a rellevant erudit Del 1914 al 1922 fou director de la Biblioteca Nacional de Lima L’any 1919 fou comissionat novament en viatge d’estudis a Europa El 1927 aparegué…

Ordenat de sacerdot 1703, fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà 1703-1740, institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari És autor de quaranta-cinc òperes i dos…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de…