Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
roc de la Calm
Cim
Cim (2 204 m) del massís muntanyós limitat per les valls de la Tet i d’Angostrina i que, separat del Carlit per aquesta vall, davalla vers el pla de la Perxa pel SE.
Al vessant meridional hi ha l’estació d’esports d’hivern de Font-romeu
Benissili
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili
(571 m alt.) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 20 focs, el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili
Benavent de la Conca
Vista parcial de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem SE de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, tributari de la Noguera Pallaresa.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al segle XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà
Aulet
Poble
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), situat a 840 m d’altitud a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales (79 h agl [1960]).
Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet
Arties
Història
Antic terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs.
pericana
Pericana
Fernando Medina (CC BY 2.0)
Gastronomia
Menjar típic del centre del País Valencià, sobretot de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, consistent en una barreja de pebrot vermell sec fregit, bacallà esqueixat, all i oli d’oliva.
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
coll de la Ganga
Collada
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (535 m) i el puig de Ribot (327 m), que comunica la vall de Calonge, al S, i la del Daró, al N.
Estaron
Església de Sant Sebastià d’Estaron
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca.
La seva església parroquial Sant Sebastià depèn de la d’Aidí
monestir de Cuixà
El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…