Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, al municipi de Setcases (Ripollès), que forma a la seva capçalera el circ de Concròs
, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs
.
El torrent de Concròs forma la ribera de Carboner, afluent, per l’esquerra, del Ter
cova de La Cocina
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Dosaigües (Foia de Bunyol), prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters
al·legar tonsura
Dret processal
En els països en què vigeix un concordat amb la Santa Seu o on hi ha privilegi d’immunitat eclesiàstica, al·legar caràcter clerical per tal d’alliberar-se de la jurisdicció ordinària o per obtenir mitigació o modificació d’una pena.
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes
martell mecànic
Tecnologia
Martinet en el qual a l’energia de caiguda de la massa mòbil s’afegeix la que li transmet una molla o una ballesta, la qual ha estat prèviament deformada per la mateixa massa mòbil en la cursa d’elevació.
Permet d’obtenir de 350 a 450 cops per minut Els malls de les antigues fargues eren martells d’aquest tipus, i la funció de la ballesta d’acumulació d’energia era feta pel tronc vegetal
llevador
Tecnologia
Empostissat que hom disposa damunt un clot de l’adoberia per posar-hi a sobre, de manera que s’hi puguin escórrer, les peces de sola molles que hom ha tret d’una altra tina o un altre clot immediat.
quadrícula
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de ratlles traçades sobre un dibuix (o una fotografia), el qual divideixen en quadrats, i que són emprades per a reproduir-lo (engrandint-lo o reduint-lo) sobre un paper que hom ha dividit en igual nombre de quadrats.
observador | observadora
Persona que assisteix en una assemblea, una reunió, un congrés, un concili, etc, sense dret a intervenir en els debats, sinó únicament per presenciar-ne el desenvolupament i donar-ne compte al seu govern o al qui l’ha comissionat.
pern d’ancoratge
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament que pot ésser encastat a una paret, etc, i que és emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.