Resultats de la cerca
Es mostren 25781 resultats
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels…
advocat fiscal
Fiscal d’algunes cúries episcopals (com la d’Urgell, per exemple) i de determinats organismes de la corona catalanoaragonesa (consell d’Aragó, audiència de Mallorca, generalitat de Catalunya, etc.).
Mestre d’Espinelves
Pintura
Nom donat a un pintor actiu a Catalunya a la segona meitat del s XII, autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de dret civil i…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació
Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya, que inicià la seva activitat acadèmica el curs 1971-72 en els locals provisionals de l’Escola de Mestratge Industrial de Terrassa.
En el curs 1974-75 es traslladà a Barcelona Finalment, l’any acadèmic 1978-79, s’installà en un edifici a la zona universitària de Barcelona Les especialitats que hom hi imparteix són les d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions
Izquierda por Martorelles
Partit polític
Partit local de Martorelles inscrit a l’abril de 1987 per Santiago Martín, José Antonio Fernández, Baldomero Tonzón i Antonio Muñoz. Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya.
En les eleccions municipals d’aquest any aconseguí representació municipal en les de 1995 obtingué 184 vots 6,7% i 1 regidor
Bloc Català de Treballadors
Partit polític
Partit independentista i socialista nascut al llarg de 1978 de la fusió del Moviment d’Unificació Marxista, del Partit del Treball de Catalunya i del Col·lectiu de Coordinació Socialista.
Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes d’Esquerra
Estatut de Sau
Història
Nom amb què és conegut el projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1978 redactat al parador de Sau (Osona) per una comissió de polítics del Principat.
El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart
Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 1936, que formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d’economia.
Assegurava el pagament dels salaris a tot el país ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s’establí el Decret de Mobilització Civil dels treballadors subsidiats