Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
persignar-se
Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i l’altra al pit, mentre hom recita ‘‘pel senyal de la santa creu’’, etc.
monocromàtic | monocromàtica
Física
Dit d’una radiació o d’un feix de radiacions format per longituds d’ona que són en un interval més estret del que hom pot distingir i que, per tant, donen lloc a ratlles espectrals d’un sol color.
castell de Marmellar
Castell
Castell en ruïnes (dit popularment els Castellots
) al capdamunt del nucli de l’antic poble de Marmellar del municipi del Montmell (Baix Penedès), situat al sector NW del terme, a 518 m, a la dreta de la riera de Marmellar.
El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que recentment han estat restaurades i traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fou la parroquial fins el 1377, que el culte passà a l’antiga sufragània del pla El 1148 hom intentà de fundar-hi un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà
Querol
Poble
Poble del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a 1 350 m alt, a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745
pas de Gosolans
Collada
Coll (2 400 m) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d'Aguiló, obert entre la coma dels Cortils (Berguedà) i la vall de Bastanist (Baixa Cerdanya), per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya.
primer | primera
Matemàtiques
En un grup de diverses lletres iguals emprades en una figura geomètrica o en una expressió algèbrica, dit de les que són diferenciades de les altres amb un accent a la dreta, com és a, que hom llegeix «a» primera.
romà | romana
Disseny i arts gràfiques
Dit de la família de tipus de lletra d’impremta en la qual hom distingeix el romà antic, entre els quals cal destacar el garamond i l’elzevirià, del romà modern, entre els quals cal destacar el bodonià i el normand.
vestit | vestida
vestit
Heràldica
Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
Arrodonint els costats de l’esmentat losange hom obté el vestit en oval vestit en oval El camper sempre és l’espai que resta dins el losange o l’oval, i és, alhora, el que és vestit de l’esmalt corresponent
fonema anterior
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca, sigui per un formant bucal inferior a la faringe, sigui per una interrupció que té lloc simplement en els indrets supraglòtics avançats.
Anomenat també de vegades fonema agut i palatal i, e, ε i les consonants palatals
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa substantiu…