Resultats de la cerca
Es mostren 18348 resultats
Miquel Carreras i Costajussà
Literatura catalana
Assagista.
Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra…
Josep Maria Garcia i Estragués
Literatura catalana
Comediògraf i narrador.
Amic i seguidor de Josep M Folch i Torres, s’especialitzà en el teatre infantil Abans del 1936 algunes de les seves obres foren estrenades per la Federació de Joves Cristians de Catalunya Posteriorment obtingué diversos premis de la Joventut de la Faràndula de Sabadell amb peces com La flor meravellosa , La princesa i els vailets i El comte bo i el fals comte , entre d’altres També publicà contes infantils a “L’Esquitx” i a “Páginas vividas” Per a adults, escriví comèdies com L’ovella esgarriada 1958, amb la qual guanyà el premi Ciutat de Sabadell 1957 Bona part de la seva obra…
Ferran d’Aunés
Història
Militar
Almirall de l’imperi Bizantí arran de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus
Arnau Roger IV de Pallars
Història
Comte de Pallars (1427-51), fill de Ramon Bernat i Beatriu de Cardona.
Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III
Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers
Història
Política
Diplomàtic.
Ciutadà honrat de Barcelona i doctor en lleis Fill d’Esteve Montfar i Sorts i germà de l’arxiver i historiador Dídac Montfar-Sorts Fou repetides vegades ambaixador del braç militar, i el 1640 fou elegit membre de la Junta de Guerra del Principat Capità d’artilleria, prengué part en la batalla de Montjuïc el 1641 El 1645 era conseller tercer de Barcelona El 1649 fou nomenat ambaixador a París per la ciutat, i el 1650 representà, a més, els diputats la seva correspondència és molt interessant per al coneixement de la política francesa durant la guerra dels Segadors El 1664 era…
Felip Sánchez Babot
Natació
Nedador i metge conegut com Pipe.
Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Practicà diversos esports i especialment la natació Fou campió de fons de les terres gironines i el 1944, en guanyar la primera travessia de l’estany de Banyoles, s’aficionà a les curses de llarga distància en aigües obertes Els anys cinquanta participà en tot tipus de travessies les que s’organitzaven al llarg del litoral català, golf de Roses inclòs, i les que havien assolit un cert renom internacional, com és el cas dels estrets de Gibraltar, del Bòsfor i dels Dardanels L’Ajuntament de Girona li atorgà la medalla d’or de la ciutat…
Rafael Sáenz de Cabezón Chico
Esgrima
Tirador, àrbitre i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1952, 1954, 1961, tot i que també aconseguí medalles en espasa i sabre Fou campió d’Espanya militar de floret 1952 i guanyà la Copa del Generalísimo 1954 formant part de la selecció catalana, amb la qual participà en diversos enfrontaments internacionals Com a àrbitre participà en l’Espanya-Suïssa de la Copa Ciutat de Barcelona 1957 Fou membre de la comissió gestora que regí la Federació Catalana d’Esgrima 1956-59, i vocal de la…
La Semana Deportiva
Esport general
Jocs esportius celebrats a Barcelona l’any 1907.
Organitzats a iniciativa de Mundo Deportivo , fou la primera vegada que Barcelona acollí una mostra competició dels diversos esports practicats a la ciutat També foren coneguts com a grans festes esportives de Barcelona i hi collaboraren alguns dels clubs i gimnasos més destacats i els primers intents d’entitats federatives Entre d’altres, hi participaren el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Cercle Eqüestre, el Club Velocipèdic de Barcelona, el Reial Club de Polo, el Club Tiro al Pichón de Barcelona, l’Associació de Clubs de Football, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona…
Ramon Torras Figueras
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu
Antonio Toledo Aroca
Altres esports de combat
Taekwondista i entrenador.
Competí representant els clubs Su-Ba-Lee i Toledo Dong Yang El 1995 fou campió de Catalunya i d’Espanya júnior En categoria absoluta, assolí quatre títols catalans 1996, 1998, 2001, 2002 i un estatal 2000 També conquerí les medalles de plata 1994 i bronze 1996, 1999, 2001 en els Campionats d’Espanya Guanyà quatre vegades el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 1996, 1999, 2000, 2001 L’any 2000 disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Exercí de tècnic al club Toledo Dong Yang i de seleccionador català Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de la federació…