Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
apocrí | apocrina
Biologia
Dit del tipus de secreció glandular en què els productes secretats es concentren en un extrem lliure de la cèl·lula i s’eliminen juntament amb una porció del citoplasma de la cèl·lula secretora, com p ex en la glàndula mamària.
amén
Cristianisme
Paraula hebrea que significa ‘això és veritat’ i alhora ‘això és desitjable’; emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions per a manifestar l’acord i l’adhesió a allò que ja ha estat dit en l’oració.
al·lopàtric | al·lopàtrica
Ecologia
Dit de les poblacions, races o espècies que no poden interrelacionar-se per culpa d’una separació geogràfica (distància o barreres naturals com l’aigua, una serralada o un desert) i, encara que habitin en regions adjacents, són mutuament excloents.
Les poblacions allopàtriques genotípicament diferents d’una espècie s’anomenen races geogràfiques, subespècies o varietats Sovint l’intercanvi genètic entre aquestes poblacions és limitat o no existeix
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
aberrant
Gramàtica
Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic; per exemple, sec, primera persona del present d’indicatiu del verb seure, que presenta una c estranya a la resta del paradigma.
punt múltiple
Matemàtiques
En una corba, punt pel qual la corba passa més d’una vegada, és a dir, que el dit punt és donat per més d’un valor del paràmetre que figura en les equacions de la corba (ordre de multiplicitat).
diagrama de Mollier

Diagrama de Moñlier del vapaor d’aigua
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o el rendiment de qualsevol…
alternat | alternada
Matemàtiques
Dit de la sèrie els termes de la qual són alternativament positius i negatius, o de l’aplicació numèrica que canvia de signe en intercanviar dues qualssevol de les seves variables. Per exemple, el determinant és una fórmula multilineal alternada.
alternant
Matemàtiques
Dit del determinant associat a n funcions i a n punts i en què l’entrada (i, j) és el valor de la i-èsima funció sobre el j-èsim punt. El wronskià i el determinant de Vandermonde són alternants.