Resultats de la cerca

S'aplica particularment a algunes races de cucs de seda sobretot japoneses que es reprodueixen dues vegades l’any i ponen ous que poden descloure's poc temps després de la posta sense necessitat de l’acció del fred hivernal És un caràcter hereditari que en les races europees se sol presentar sense causa aparent bivoltinisme accidental El bivoltinisme pot ésser provocat mitjançant l’acció, sobre els ous, del corrent elèctric, de temperatures elevades, per tractament amb àcids, etc

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…

És un precursor metabòlic de la dopamina i té la facultat de poder creuar la barrera hematoencefàlica Per acció de l’enzim dopadescarboxilasa s’obté la dopamina que té efecte terapèutic quan aquesta transformació té lloc al sistema nerviós central Hom l’administra associat amb inhibidors de la dopadescarboxilasa IDC benserazida o bé carbidopa que actuen a tot l’organisme menys al sistema nerviós central, per augmentar l’eficàcia de la seva acció En medicina és emprat com a antiparkinsonià

Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952