Resultats de la cerca

Format en el Romanticisme, conreà la lírica Cânticos fúnebres , 1864, la novella Amância , 1844 i el teatre Olgiato , 1841 El seu poema èpic contra el colonialisme portuguès A confederaçaõ dos Tamoios 1856, centrat en un episodi històric del s XVI, provocà una agra polèmica

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…

Collaborà amb LBuñuel durant el període republicà 1931-39 i esdevingué el cineasta oficial del règim en la postguerra civil, amb films com Raza 1941, El escándalo 1943 i Los ojos dejan huellas 1952 A partir dels anys seixanta, decaigué amb comèdies irrellevants

Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions, entre les quals la Revista Bimestral Cubana 1832 Diputat tres vegades per la Provincia Oriental, protestà per l’exclusió de la representació nacional cubana a les Corts del 1837, a través de la seva Protesta de los diputados electos por la isla de Cuba 1837 Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA 1848 També escriví una Historia de la esclavitud

El 1901 fou nomenat director del Museo de Reproducciones Artísticas, i el 1916 del Museo Arqueológico Nacional Catedràtic d’arqueologia de la Universidad Central de Madrid des del 1912, dirigí les excavacions de Numància i Mèrida És autor de nombroses monografies i articles sobre arqueologia i història de l’art

Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina

Procedent del Teatre Independent, dirigí el grup Teatro Libre entre el 1975 i el 1980 Arribà al gran públic amb La estanquera de Vallecas 1981 i guanyà el Premio Nacional de teatre amb Bajarse al moro 1985 Ha conreat el teatre polític Trampa para pájaros , 1992, la comèdia Pares y nones , 1988 i la paròdia La sombra del Tenorio , 1994 També escriví i estrenà Yonquis y yanquis 2001 i Un hombre de suerte 2004 El 1998 publicà La escritura dramática Catedràtic de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, al juny del 2000 fou designat director de la Compañía Nacional de Teatro…

Germà de dos generals franquistes, el 1930 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1943 s’ordenà de sacerdot Doctorat en dret per la Universitat de Madrid i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana, exercí la carrera docent, entre altres, com a professor d’ètica a la Universitat d’Alcalá de Henares 1955-61 L’any 1972, la publicació de Yo creo en la esperanza sense passar per la censura prèvia, llibre en el qual qüestionava afirmacions de l’ortodòxia catòlica del moment, comportà la seva exclaustració Passà a viure aleshores a El Pozo del Tío Raimundo, barri marginal de Madrid on es…

Comte i més tard duc de Montellano Fou adelantado de Yucatán, càrrec vinculat a la seva família, i posteriorment virrei de Sardenya 1696-99 Presidí el darrer parlament sard de l’època catalana 1698-99, les actes del qual, redactades en català i castellà, encara es conserven

Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina