Resultats de la cerca

Aler, jugà al Sant Josep de Badalona 1968-70, equip en què en dues temporades fou el màxim anotador de la Lliga La prohibició de jugadors estrangers en la competició provocà la seva marxa, però un cop nacionalitzat fitxà pel Futbol Club Barcelona 1971-75 Una greu lesió el mantingué apartat de l’equip al llarg de molt temps i fou cedit al CD Manresa la temporada 1975-76, però només hi disputà nou partits

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat de Manresa, en els termes…

Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb la caiguda de…

En l’assemblea general celebrada a Manresa els socis de l’Assemblea Nacional Catalana ANC aproven el nou full de ruta, en el qual es rebutja donar suport a una candidatura única dels independentistes en les eleccions espanyoles L’estret marge 971 contra 913 vots posa de manifest les fortes diferències a l’interior de l’organització També es rebutja l’esmena que reclamava escollir directament el president, perquè no arriba al 65% dels vots que marquen els estatuts

Treballà d’imaginaire amb Joan Flotats Collaborà, a Barcelona, al monument a Antoni López , a l’església de Santa Mònica, al Cementiri Vell, al cementiri de Manresa, etc La seva obra més coneguda fou, però, el monument eqüestre al General Prim, al Parc de la Ciutadella de Barcelona 1887, destruït durant la guerra civil de 1936-39 i substituït per un altre de Frederic Marès  el 1948 A Reus féu un altre notable monument al mateix personatge

Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528

Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot

Fou un dels delegats de la Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa Ingressà a Lliga Regionalista, però després passà al Partido Democrático Español de Canalejas Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat Fou senador i diputat a corts, repetidament, del 1907 al 1923 Es destacà en l’especialitat de dret mercantil i collaborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”