Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Pere Pasqual
Historiografia catalana
Literatura catalana
Notari i dietarista.
Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42 omplen la major…
,
Aldo Parisot
Música
Violoncel·lista nord-americà d'origen brasiler.
Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales…
Yan-Pascal Tortelier
Música
Violinista i director d’orquestra francès.
Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l…
capsa de música

Capsa de música construïda a la segona meitat del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat que reprodueix peces musicals mitjançant una pinta de làmines metàl·liques afinades que vibren en ser pinçades per les pues d’un cilindre giratori (corró), accionat per un mecanisme de rellotgeria.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb multitud d’…
Joël Robuchon
Gastronomia
Xef francès.
Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas, Nova York,…
Claude Parent
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures…
Camerun 2016
Estat
L’accident de tren de la ruta Yaoundé-Duala, prop de la localitat d’Eseka, va commocionar el país i va posar en evidència el Govern, criticat per l’oposició En l’accident, ocorregut el 21 d’octubre, van morir 79 persones, i centenars més van resultar ferides en descarrilar un tren de la companyia Camrail que transportava uns 1300 passatgers L’empresa propietària, la francesa Bolloré, va reconèixer que el tren circulava a una velocitat excessiva, i l’oposició va demanar la dimissió del ministre de Transports, al qual van responsabilitzar que el tren anés sobrecarregat, amb vuit vagons de més…
Ruanda 2018
Estat
A l’octubre, el president Paul Kagame va remodelar el Govern per substituir la ministra d’Afers Estrangers, Louise Mushikiwabo, elegida com a secretaria general de l’Organització Internacional de la Francofonia OIF Richard Sezibera, exministre de Sanitat i exambaixador a Washington, va reemplaçar Mushikiwabo, cap de la diplomàcia ruandesa des del 2009 En el nou Govern, paritari amb 13 homes i 13 dones, va destacar l’absència de James Kabarebe, molt pròxim a Kagame des de l’època de la creació del Front Patriòtic Ruandès FPR, el 1990 Kabarebe va deixar el Ministeri de Defensa per…
Camerun 2011
Estat
En unes eleccions marcades per les denúncies de l’oposició i les crítiques de França i els Estats Units, que van destacar els nombrosos casos de frau, el president Paul Biya va ser reelegit per un sisè mandat de set anys Biya va obtenir, en la consulta celebrada el 9 d’octubre, el 78% dels vots, mentre que John Fru Ndi, del Front Social Democràtic FSD, el 10%, i Garga Haman Adji, de l’Aliança per la Democràcia i el Desenvolupament ADD, en va aconseguir el 3% La participació va arribar al 65% Al poder des del 1982, Biya es va beneficiar de la incapacitat de l’oposició per pactar…
Camerun 2010
Estat
En un any preelectoral i entre rumors de cop d’estat, el president del Camerun, Paul Biya, en el poder des del novembre del 1982, va destituir els caps de la policia i dels serveis de seguretat, incapaços d’aturar una onada d’assalts contra edificis oficials, entre els quals van destacar els de la televisió nacional, el 5 de juliol, i l’oficina del ministre de Finances, uns quants dies després La mort del periodista Cyrille Germain Ngote a la presó, el 22 d’abril, va provocar la reacció de les associacions de drets humans i del coqectiu professional, que van acusar el Govern d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina