Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Ajoblanco
Història
Revista de caràcter contracultural.
Fundada a Barcelona per Josep Ribas Sanpons, fou una de les primeres tribunes de l’anomenada cultura underground a l’Estat espanyol Entre la nòmina de collaboradors de la primera època s’hi troben Toni Puig, Ferran Mir, Lluís Racionero, Quim Monzó, Santiago Soler i Amigó i Ramon Barnils La revista conjuminà un discurs polític avançat amb la divulgació d’estils de vida alternatius Es publicà en dues èpoques, entre 1974-80 i 1987-99, amb el colofó d’un número especial l’any 2004
Manuel Candela i Pla
Ginecòleg.
Doctorat a Madrid 1873, fou catedràtic d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i després a la de València fins el 1918 Presidí l’Ateneu Científic Artístic i Literari de València 1888, fundà la Societat Filharmònica de València i en fou el primer president Fou també rector de la universitat 1902 Introduí la pràctica de l’extirpació de la matriu 1884 i de l’operació cesària 1886 Fundà la publicació La Crónica Médica 1874-88 i dirigí El Progreso ginecológico y Pediatra 1885
Enric d’España i de Taverner
Història
Militar
Militar, quart marquès d’Espanha (1838) i primer baró de Ramefòrt.
El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya Lluità a Portugal a favor dels miguelistes 1833, però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins El 1850 fou ascendit a mariscal de camp El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba
Albert Balil i Illana
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat romana.
Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977
Francesc Vinyals i Ribas
Música
Compositor i contralt català.
Començà a estudiar música amb alguns mestres terrassencs, i prosseguí la seva formació a l’Escolania de Montserrat, on tingué el guiatge d’Anselm Viola i Jacint Boada Fou mestre de capella de l’església parroquial de Martorell També destacà com a cantant, activitat que el dugué a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència Així mateix fou mestre de capella a les seus de Lerma i Lleó Guanyà la plaça d’organista de l’església de San Isidoro de Madrid
Centre Catòlic de l’Hospitalet
Esport general
Entitat cultural de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundada el 1904 per Santiago Oliveras, fou un dels referents de la vida associativa, cultural i esportiva de l’Hospitalet de Llobregat Destacà per la seva tradició teatral, però també per la pràctica del basquetbol El 1928 Josep Maria Feliu creà la secció de bàsquet, que fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Jugà preferentment en categories territorials i el 1980 guanyà el Campionat de primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i equips en categories inferiors Juga al Nou Pavelló del Centre
Antoni Garcia i Llansó
Història
Erudit i metge.
Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd
Víctor Maria Concas i Palau
Història
Política
Almirall i polític liberal.
Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900
Joan Commeleran i Carrera
La Rambla de Joan Commeleran i Carrera
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965
Lluïsa Denís i Reverter
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral i pintora.
Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina