Resultats de la cerca

Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el microbiòleg…

Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fundà vers el 1910, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés, l’Acadèmia Musical Gironina Fou considerat un dels millors flautistes catalans de l’època Dirigí el cor masculí La Regional, de gran qualitat musical

Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1876 Reuní una important collecció de ceràmica i d’indumentària catalana antiga És autor d' Ideas sobre el arte para fomentar la afición al mismo en Barcelona 1871 i El arte en la sociedad 1887

Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona el 1831 És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca 1792-99, obres de botàniques, taules cronològiques i una tipografia estadística dels EUA Inventà un sistema de senyals òptics

Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900

Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí

Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya

Acadèmic de Sant Carles el 1803, fou director general de l’Acadèmia Pintà al fresc el cambril de la Mare de Déu dels Desemparats i altres capelles de València El Museu de Belles Arts de València conserva el seu oli Carles IV creant Godoy almirall

Professor a la Universitat de Moscou des del 1930 i especialista en àlgebra, és autor de Teorija grupp ‘Teoria dels grups’, 1944, premi de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1946 i de Kurs vyssey algebry ‘Curs d’àlgebra superior’, entre altres obres