Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
René Char
Literatura francesa
Poeta francès, adscrit de molt jove al moviment surrealista.
La seva poesia, però, solitària i única, anà evolucionant fins a constituir, semblantment a Francis Ponge, un cas singular dins la lírica francesa contemporània El seu estil, a vegades amb influències de Lautréamont —hi sovintegen els poemes en prosa—, és dens, concís i molt treballat Dirigent actiu de la resistència francesa, recollí aquesta experiència en alguns dels seus poemes Dels seus reculls cal destacar Seuls demeurent 1945 , Le poème pulvérisé 1947, Les matinaux 1950 i Lettera amorosa 1953 i Éloge d’une soupçonée 1988
Francisco de Carvajal
Història
Militar
Militar.
Participà en les campanyes d’Itàlia El 1536 anà a Mèxic i al Perú, on sufocà la rebellió dirigida per l’inca Manco Pizarro li atorgà el comandament de Cusco, ciutat que reconquerí als almagristes S'oposà, juntament amb Gonzalo Pizarro, a l’aplicació de les “Leyes Nuevas”, que privaven de les encomiendas els qui havien participat en les lluites entre Pizarro i Almagro, i en la lluita contra el virrei Blasco Núñez de Vela fou derrotat a Janquijaguana el 1548, i fou executat
Jeroni Julià i Funes
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims
Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont
Història
Segon duc d’Híxar i de Lécera.
Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa
Jaume Duran i Castellanos
Escultura
Escultor.
Deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d’Esteve Monegal, amb el qual fou professor a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Anà becat a Itàlia, i el 1923, a París i a Brusselles Fou professor d’escultura aplicada a l’Escola del Treball de Barcelona Dins un estil classicitzant realitzà monuments a l’aviador Joan Manuel Duran, a Eduardo Dato , Barcelona, estàtues Montseny, plaça de Catalunya, Barcelona, retrats, etc Li fou concedida la medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona
Arnulf
Cristianisme
Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970).
Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans
José Villarroya Pérez
Futbol
Futbolista.
Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al Barcelona Atlètic 1984-87 amb aparicions esporàdiques al primer equip, com en la Copa de la Lliga guanyada l’any 1986 Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, amb el qual debutà a primera divisió el 1987 i disputà 30 partits en la categoria Després, anà a la Unió Esportiva Figueres 1988-89, el Burgos 1989-91, la Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92 i el Futbol Club Santboià, on es retirà
Vicenç Garcia Machado
Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Es formà a la Joventut Atlètica Sabadell amb l’entrenador Àngel Galobart Fou campió estatal júnior de 200 m i 400 m 1969 i anà convocat amb la selecció espanyola en diversos encontres internacionals En categoria absoluta, aconseguí els títols catalans de 200 m i 400 m 1970 Amb els companys de la JA Sabadell, guanyà el títol català de 4 × 400 m 1970 i establí un nou rècord estatal de clubs També destaca un títol català de 50 m en pista coberta 1972
Jacint Humet Palet
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina