Resultats de la cerca

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Estudià amb els mestres Josep Cantó i Josep Baró i Güell i, després de la Guerra Civil Espanyola, anà a Mèxic 1939, on es feu càrrec de l’Orfeó Català de Mèxic fins el 1951 Com a compositor es dedicà sobretot a les sardanes i a les peces per a veu sola i per a cor Entre les seves peces instrumentals també destaquen un Quartet de corda 1936, la Sonata per a piano en mi menor 1944 i una Simfonia en re menor 1944

Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans

Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del lideratge de Joan Prim Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’ El Republicano El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo Illinois, i en esclatar la guerra de Secessió 1861 ingressà als rengles federals fou ferit a la batalla de Murfreesboro

Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi

Afiliat a la francmaçoneria, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1931-33 i diputat a les corts de la República 1933-36, sempre pel Partit Republicà Democràtic Federal Defensà molts dels inculpats en els fets del Sis d’Octubre , fou magistrat del Tribunal Suprem i, durant la guerra civil de 1936-39, membre de la comissió jurídica assessora del ministeri de justícia El 1939 se n’anà a l’exili a Mèxic Publicà a París, el 1931, Una gran injusticia social El proceso Guiot-Climent

L’any 1893 anà a l’Amèrica del Sud, on actuà amb una companyia de sarsuela Més tard actuà independentment com a transformista amb el pseudònim Toreski , que conservà en esdevenir el primer locutor de Ràdio Barcelona 1924, quan aquesta inicià les emissions Es féu enormement popular amb un programa de ventrilòquia en què feia parlar el ninot Míliu, amb el qual féu campanyes de beneficència que li valgueren una medalla del govern de la República El 1937 fou publicada la seva autobiografia Una vida Toreski

El 1698 ingressà en l’orde dominicà El 1704 fou ordenat de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida El 1713 anà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de la Xina fou vicari apostòlic de Tonquín des del 1730 Escriví una Apología de la religión 1732 Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures El papa Lleó XIII el beatificà 1893 i Joan Pau II el canonitzà l’any 2000 La seva festa es celebra el 3 de juny

Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998

Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts