Resultats de la cerca

Guanyà la Copa d’Espanya i el campionat estatal de descens 1992 en categoria juvenil Com a sènior, fou diverses vegades campió d’Espanya de l’especialitat En la categoria màster 30, es proclamà campió del món 2009

Des del 1989 assolí diversos títols catalans i estatals de descens i de camp a través de veterans El 1992 fundà el Club Ciclista El Corredor i el 1993 dirigí l’organització de la Copa del Món de BTT celebrada a Llinars del Vallès Dins de l’entitat creà competicions com els Dos Dies de Llinars i organitzà els Campionats de Catalunya de trial

Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, del Centre Excursionista Àliga, de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-85 i també president 1987-92 És autor de les obres Catàleg espeleològic de Catalunya 1978 i Cent Anys d’Espeleologia a Catalunya 1897-1997 2000 Treballa en l’elaboració de l’Espeleoíndex, l’inventari de totes les cavitats subterrànies de Catalunya

Fou campiona d’Espanya tres anys consecutius 1954, 1955, 1956 i tercera en dues ocasions 1959, 1964 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en dues edicions dels Jocs Mediterranis 1959, 1963 També fou campiona estatal de salts de palanca

Fou membre del Club Gimnàstic Blume Guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria 1959 Morí en l’accident d’avió en què també ho feu Joaquim Blume Entre les dècades de 1960 i de 1980 la Federació Catalana de Gimnàstica organitzà un trofeu de gimnàstica artística masculina de segona categoria en memòria seva, que rebé el nom de Trofeu Pablo Muller

Geògraf i geòleg, s’inicià en l’espeleologia l’any 1964 Membre de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, participà en recerques espeleològiques durant més de quatre dècades als Pirineus occidental i oriental, entre les quals les de la Piedra de San Martín, on arribà als 1250 m de fondària, i la del massís del Cotiella També formà part d’expedicions al Perú i a l’antiga Iugoslàvia Fou el primer president de la Federació Catalana d’Espeleologia 1979-81 i també de la Federació Espanyola d’Espeleologia 1982-92, membre del Comitè…

Aconseguí quatre medalles d’or i dues de bronze en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984 i tres medalles d’or en els Jocs Paralímpics de Seül 1988

Conegut popularment com el Tigre de Sants , s’inicià al collegi dels Maristes de Sants Completà la seva formació al FC Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1990 Jugà al Barça en dues etapes 1990-93 i 1996-99 i guanyà dues Lligues ACB 1997, 1999, dues Copes del Rei 1991, 1999 i una Copa Korac 1999 També jugà al Bàsquet Manresa 1993-96, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 1996 el Baskonia 1999-2000 el Pau Orthez francès 2000-02, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa la darrera temporada i fou escollit el millor jugador del campionat l’Unicaja de Màlaga 2002-03 el Club…

S’inicià a setze anys a la UE Jesús i Maria Debutà la temporada 1945-46 en el CD Tortosa , on jugà durant 13 temporades fins el 12 de juny de 1960 i disputà dues fases d’ascens a segona divisió Assolí el rècord de partits jugats 402, de gols marcats 203 i de hat-tricks 14 per un jugador al club També jugà al CF Girona 1954-55, el Club Gimnàstic de Tarragona 1958, la UE Rapitenca 1961 i la UD Balompédica Linense La temporada 1960-61 s’inicià com entrenador del primer equip del CD Tortosa, que dirigí en 325 partits durant 13 temporades 1966, 1967, 1973, 1974, 1975, 1978-83, 1985 Posteriorment…

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El mateix any fou…