Resultats de la cerca

La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…

Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori,…

A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i…

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat…

Constitueix una àrea de transició entre els Alps i la plana Pannònica, més orientada cap a aquesta que cap a aquells Té un clima continental moderat Els rius orientats cap a la plana Pannònica són tributaris del Rába hi ha també el llac de Neusiedl Els sòls són molt bons loess , terres negres, i la vegetació natural ha estat substituïda pels conreus El poblament és predominantment rural i concentrat La majoria de la població és de parla alemanya heanzen o heinzen i de religió catòlica, però hi ha minories ètniques wasserkroaten o “croats d’aigua”, hongaresos i religioses…

És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta importància…

El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències…

El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt…

Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla  de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del…