Resultats de la cerca

Doctorat en medicina 1951, s’especialitzà en neuropsiquiatria Fou catedràtic de psiquiatria i professor de psicopatologia de la Universitat Complutense de Madrid, director de l’Instituto Nacional de Psicología Terapéutica, de l’Hospital Psiquiátrico Nacional de Leganés Madrid i del Centro de Investigaciones Psiquiátricas de la Dirección General de Sanidad És autor d’obres de divulgació Psiquiatría clínica 1958, Introducción a la Psiquiatría 1960 i Ante la depresión 1987 i de creació literària Concierto para instrumentos desafinados Locos egregios 1981, Mishima o el placer de morir 1983, Yo,…

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es doctorà en dret i fou catedràtic de dret internacional a les universitats de Salamanca 1916-19 i Barcelona 1919-60 Milità a la Lliga, i fou diputat a corts 1919, 1923, 1933 i 1936 i al Parlament de Catalunya 1932 Fou marmessor de FCambó i membre del consell privat del comte de Barcelona Gaudí d’un gran prestigi internacional com a jurista, i presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà, entre altres obres, Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros 1913, Derecho internacional público y privado 1926 i…

Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular , que presidí i pel qual fou diputat el 1977 En integrar-se el PSP en el PSOE 1978 hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid 1979 i 1983 Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y sociedad 1964, Leyes…

Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona 1879-80, Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña 1884, Apuntes para la flora de España 1869, Flora farmacéutica de España y Portugal 1871, Nuevos apuntes para la flora de España 1872, Tratado de materia farmacéutica mineral 1873 i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática , en collaboració amb A Casasa 1885 Dirigí la revista El Restaurador Farmacéutico En les…

Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’Igualada i de…

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el concili…

Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol 1964, que…

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, fou catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962 President de la Societat Espanyola de Mineralogia 1975-78, i del Grup Especialitzat de Cristalografía 1973-77, l’any 1986 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans i fou també membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona La seva obra més coneguda és l’ Atlas de mineralogía Barcelona, 1960 Traduït i adaptat al francès el 1965 L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie , fou emprat com a llibre de text a Bèlgica Entre el gener i l’abril de 1979 fou alcalde en…

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics…

Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias Prehistoria 1977,…