Resultats de la cerca
Es mostren 2824 resultats
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
Josep Sánchez i Adell
Historiografia
Historiador.
Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura, publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 1965 i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora 1973, entre altres Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón
Domènec Serra i Armadà

Domènec Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Industrial.
Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra
Astilleros Españoles
Empresa de construccions navals, creada el 1969 a Madrid en fusionar-se la Sociedad Española de Construcción Naval, Euskalduna i Astilleros de Cádiz.
Era propietat de l’INI i tenia installacions al País Basc, Galícia, Andalusia i una fàbrica de motors marins a Manises Entre les seves filials destacaven Astander, Juliana i Celaya Segona empresa espanyola del sector, els anys vuitanta tingué fortes pèrdues per la baixa de comandes internacionals i el 1986 hom n’inicià la privatització El 2000 es fusionà amb l’ Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán i l’any següent creà l’empresa de construcció naval civil i militar Izar, amb vuit drassanes i tres fàbriques a tot l’Estat espanyol
Du Pont de Nemours and Company
Empresa química nord-americana, amb seu a Wilmington (Delaware).
El seu origen es remunta al 1802, en crear un emigrant francès Eleuthère Irénée Dupont de Nemours una petita fàbrica de pólvora L’any 1915 es constituí en societat anònima i a partir del 1920 diversificà la seva producció industrial química, plàstics, fibres sintètiques —és la creadora del raió i el niló— productes farmacèutics, energia atòmica Des del 1981 controla la societat petroliera nord-americana Continental Oil Company CONOCO, proveïdora de productes derivats del petroli A l’Estat espanyol participa amb un 50% en l’empresa comercial Desarrollo Químico Industrial DEQUISA
Teodor de Mena i Zamora
Literatura
Música
Periodisme
Escriptor, periodista i músic.
Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense 1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador 1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés 1880 i Diario de Sabadell 1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865
,
la Llosa
Vil·la romana del terme municipal de Cambrils (Baix Camp).
Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la illuminació pertanyents a un triclinium Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d' opus sectile , fan evident l’existència d’un sector residencial luxós
Pieter de Kempeneer
Pintura
Pintor flamenc manierista.
Conegut també com Pedro de Campaña Format a Itàlia, anà a Sevilla ~1540, on dugué a terme la part més important de la seva producció el Davallament 1546-48, el Retaule de la Purificació 1555, ambdós a la catedral de Sevilla, el Retaule de Santa Anna 1557-62 de l’església del mateix nom de Sevilla, etc El 1562 tornà a Flandes, on fou nomenat director de la fàbrica de tapissos de Brusselles 1563 A aquesta darrera etapa deu pertànyer el Davallament del Collegi del Patriarca de València
Georges Mathieu
Pintura
Pintor francès.
Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Girona (1775-96), germà del cardenal Francisco Antonio de Lorenzana.
Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina