Resultats de la cerca
Es mostren 3162 resultats
bisbetó
Folklore
Infant elegit ‘‘bisbe’’ (en alguns indrets ‘‘abat’’, ‘‘papa’’) pels seus companys, i que representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent.
El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau
Andreu Pastells i Taberner
Literatura catalana
Poeta.
Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona
,
Pere Crisòleg
Cristianisme
Doctor de l’Església.
Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol
la Coromina
Raval
Raval del terme de Cardona (Bages), en un menadre del Cardener.
El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost
Artedó

Artedó, al municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 1 166 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Cadí, a la falda del puig de Sanatge.
Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al s XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap
Víctor Iranzo i Simón
Literatura catalana
Poeta.
Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma 1872 Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” 1916
Juan Romero
Música
Mestre de capella i compositor, de la biografia del qual manquen les dades bàsiques.
Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals
Associació Gimnàstica Catalana
Gimnàstica
Associació de gimnàstica de Barcelona.
Fundada el 1887 per Narcís Masferrrer i David Ferrer i Mitayna, fou la principal impulsora de la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola l’any 1898 a Barcelona, fet que significà un pas endavant de la gimnàstica catalana a l’hora d’orientar aquest esport a la competició El 1900, amb motiu de la Festa de la Mercè de Barcelona, començà a establir puntuacions per validar els exercicis de gimnàstica, mètode del qual fou la precursora Per altra banda, entre els seus objectius figurava la promoció del crosscountry curses a peu, el futbol, el lawn tennis, el ciclisme i altres…
Aeronàutic Club Cerdanya
Esports aeris
Club d’aviació de Puigcerdà.
Presidit per Joan Truñó, es fundà el 1932 gràcies a la gran activitat aèria que impulsava Josep Canudas a través dels Serveis d’Aeronàutica, que tenien per objectiu fomentar l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava El mateix Josep Canudas en fou president honorari Construïren un aeròdrom entre els municipis de Fontanals de Cerdanya i Das, actual Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 en una festa aèria a la qual assistiren alguns membres de l’Aeroclub de Catalunya El 1936 cessà l’activitat aeronàutica
Diada castellera històrica a Vilanova i la Geltrú
Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina