Resultats de la cerca

La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinet i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí Barcelona 1876 — Madrid 1965 Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de la Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la Guerra Civil de 1936-39 Passà als Cuervo

Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

Educat en un ambient purità i en contacte amb els pagesos, el 1880 passà a Hèlsinki, on exercí el periodisme i on, sota la influència del naturalisme, publicà Papin tytär ‘La filla del pastor’, 1885, que obtingué un gran ressò Després d’un viatge a París, publicà unes sèries de paisatges i coses vistes — Lastuja ‘Encenalls’, 1891-1921 — , escrites sota el record de Daudet, i virà cap a un nacionalisme romàntic — Panu 1897, una gran novella històrica — i al psicologisme ibsenià Juha 1911

Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa

Succeí Miquel I Es casà de primer amb Irene Làscaris, filla de Teodor II, i més tard 1270 amb Maria Cantacuzè, neboda de l’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg hagué de lluitar contra els hongaresos i els bizantins Aliat de primer amb els mongols, en sofrí després les incursions A l’interior del país visqué un període de revoltes, la més important de les quals fou la dirigida pel pastor Ivajlo, el qual prengué el poder després de destronar-lo i matar-lo

Fill de Deodat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc I, heretà de l’oncle matern Folc II el vescomtat de Cardona Feia explotar les mines de sal de Cardona Ramon Berenguer III li encomanà la defensa de Barcelona contra els almoràvits el 1114 durant l’expedició del comte a Mallorca Acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició d’Almeria 1147 i en la conquesta de Lleida 1149 Era casat amb Almodis, potser germana de Ramon Berenguer III

Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular