Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Maria Lluïsa de Borbó
Història
Infanta d’Espanya, reina d’Etrúria i duquessa sobirana de Lucca (1817-24).
Filla de Carles IV d’Espanya i de Maria Lluïsa de Parma Fou casada 1795 amb el seu cosí germà, el futur rei Lluís I d’Etrúria En morir aquest 1803, exercí com a regent del seu fill Lluís II, i s’ocupà de suprimir les innovacions revolucionàries en restablir-se l’Antic Règim 1807, els francesos envaïren el regne i destronaren mare i fill De nou a la cort de Madrid, s’uní als seus pares en contra del germà Ferran VII, i els serví d’intermediària amb Murat Intentà que Napoleó li concedís un regne, per a ella i el seu fill, però fou confinada amb els seus pares Les corts de Cadis l’…
Carmina Burana
Literatura
Música
Col·lecció de poemes goliardescs, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Bura Sancti Benedicti), a Baviera.
El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació…
,
xarnego | xarnega
Designació de caràcter ofensiu aplicada a persones immigrants a Catalunya des d’altres zones de l’Estat espanyol, o bé a persones nadiues de Catalunya filles d'un o d'ambdós progenitors procedents d’aquests llocs i que tenen el castellà com a llengua exclusiva o pràcticament exclusiva.
A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per a designar…
tanzīmāt
Història
Nom donat al conjunt de reformes promulgades per l’imperi Otomà per tal de tendir a la seva europeïtzació.
Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós, motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació…
senescal
Història
Gran oficial del palau d’un sobirà.
D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de…
Acadèmia de la Llengua Occitana
Organisme constituït el 23 de maig de 2008 que té com a objectiu la codificació de l’occità.
Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió del Piemont, la Generalitat…
Lliga Catòlica
Història
Aliança del partit catòlic constituïda a França el 1576 sota la direcció d’Enric de Guisa, per oposar-se a la Unió Calvinista.
Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa Assassinat aquest 1588 per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne Assassinat també Enric III 1589, Enric de Navarra es proclamà rei 1590, mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó Carles X Enric IV derrotà Mayenne a Ivry 1590, però trobà…
Francisco Fernández de Velasco y Tovar
Història
Militar
Militar castellà.
Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al…
Mercè Boixareu i Vilaplana
Literatura
Filòloga i assagista.
Estudià a la Universitat de Barcelona i després a Ginebra amb Jean Rousset, on es llicencià en literatura francesa Des del 1991 és catedràtica de filologia francesa de la UNED El 1997 es doctorà en filologia catalana Ha publicat estudis sobre Baudelaire i Mallarmé i novellistes francesos dels segles XVII i XVIII També dues obres fonamentals sobre poesia catalana Vida i obra de Màrius Torres 1968, premi Josep Yxart 1967 i El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry 1978, aquesta darrera, tema de la seva tesi doctoral Igualment, és autora de Lectura de Carles Riba i Màrius Torres…
,
Joachim du Bellay
Literatura francesa
Poeta i assagista francès.
A París treballà amb un equip d’aristòcrates que es dedicaven a les lletres gregues, llatines i italianes i que formaren entorn de Ronsard el grup de La Brigade, anomenat després de La Pléiade El 1549 publicà el manifest del grup Défense et illustration de la langue française contra els qui la creien inferior a la llatina El mateix any publicà L’Olive , recull de sonets amorosos imitats de Petrarca, Vers lyriques i Recueil de poésie El 1552 publicà les Inventions , d’inspiració cristiana, una traducció del quart cant de l' Eneida i la Complainte du désespéré , confessió autobiogràfica A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina