Resultats de la cerca

Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata  i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense…

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí…

Estudià orgue i solfeig amb el seu pare, i després amplià la seva formació a Goes i Rotterdam, i l’acabà a París, on fou deixeble d’Albert Roussel A partir del 1919 desenvolupà una incipient carrera de pianista, director de cor i professor del Conservatori de Rotterdam, fins que l’any 1927 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, formació de la qual fou titular entre el 1930 i el 1962 Del 1959 al 1970 ho fou de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers Acèrrim defensor de la música holandesa, s’hi dedicà amb especial devoció, sobretot durant i després de…

Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i Viena Com a clavecinista s’…

Estudià percussió a Colònia amb W Prischa i posteriorment amplià la seva formació a la universitat de la mateixa ciutat, on es titulà en musicologia Especialitzat en música contemporània, formà part del Conjunt Instrumental de Cambra i actuà com a solista amb els germans Kontarsky, amb qui interpretà la Sonata per a dos pianos , de B Bartók A partir del 1963 formà duet amb el pianista Franzpeter Goebels i un any després treballà amb K Stockhausen, de qui interpretà moltes composicions A partir dels anys setanta passà a formar part de la Capella Coloniensis i combinà la seva tasca…

Estudià violoncel a la Herbert Walln’s London Cello School of Music i a la Guildhall School of Music de Londres, amb William Pleeth, i posteriorment amplià la seva formació amb Paul Tortelier a París, Pau Casals a Suïssa i Mstislav Rostropovič a Moscou Debutà a Londres el 1961 i de seguida inicià una sèrie de recitals arreu d’Europa, amb els quals obtingué un gran èxit Fou aclamada per la seva sensibilitat i el seu estil impecable El 1965 viatjà a Nova York i tres anys més tard es casà amb el pianista Daniel Barenboim , amb qui realitzà diversos recitals i enregistraments…

Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…

De formació autodidàctica, les seves obres se circumscriuen a les denominades "balades romàntiques", a més de pasdobles, ranxeres, tangos i marxes Fou l’introductor del bolero de tradició cubana a Mèxic S’inicià com a pianista tocant en locals nocturns, fins que el 1928 fou descobert per J Arvizu Dos anys després entrà a la XEW, emissora mexicana que li encarregà un programa diari, "La hora íntima de Agustín Lara", en el qual cada dia estrenava una o diverses peces Sovint treballà musicant pellícules, i les seves cançons foren interpretades per Bing Crosby, Frank Sinatra i Pedro Vargas, entre…

Estudià música a l’Oregon University els anys cinquanta, i guitarra clàssica, a Viena, a la meitat dels seixanta Al final d’aquesta darrera dècada tocà amb diversos grups de jazz de Nova York, sobretot com a pianista Després optà per diverses menes de guitarres acústiques Collaborà en el disc de Weather Report I sing the Body Electric 1971 Fou un dels fundadors, el 1971, del grup Oregon, per al qual compongué gran part de la seva producció A part, desenvolupà una carrera com a solista associat a la discogràfica ECM i feu actuacions i enregistraments de guitarra sola, entre els…