Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
El morrut roig de la palmera
El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un…
Crancs fantasmes i peixos d’arbre
A ningú no sorprèn que ocells, simis o serps tinguin un hàbitat arborícola, però una de les curiositats faunístiques dels manglars i de les platges tropicals i subtropicals és que animals tan característicament aquàtics com crancs o peixos puguin, no solament viure fora de l’aigua, sinó ser també capaços d’enfilar-se dalt dels arbres Sembla mentida, però és veritat Comencem pels crancs fantasma del gènere Ocypode , els quals són, certament, els de més àmplia distribució als tròpics i subtròpics fins i tot penetren als marges de la regió temperada càlida, incloent-hi la part oriental de la…
Els colors de les granotes
“Les capturen en els boscos i les engabien en una canya buida Les hi mantenen tancades, tot alimentant-les fins que n’han de menester el verí Aleshores enfilen els pobres animals amb un branquilló per la boca fins que els surt per una de les potes El sofriment fa que la bestiola suï molt, sobretot per l’esquena, la qual queda recoberta d’escuma blanca aquesta és la metzina desitjada, amb què unten les puntes de les fletxes, les quals conservaran el seu poder destructor durant un any Sota de l’escuma es fa un oli groguenc també metzinós, que conserva la seva activitat mortífera durant quatre o…
Becs i plomes singulars
A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…
Flors desaforades
Sir Thomas Stamford Raffles 1781-1826 fundà la moderna Singapur l’any 1819 Sir Raffles era un home de negocis i un polític, però tenia també una gran sensibilitat naturalística Per això no és estrany que ja l’any 1822 dotés la ciutat d’un jardí botànic, que fes cultius experimentals de nou moscada i de clau d’espècia, i que mantingués una sòlida amistat amb Joseph Arnold, metge i naturalista installat a la colònia Arnold i Raffles que també fou governador de Java 1811-15 i de les possessions de la British East India Company a Sumatra 1818-24, fascinats per l’exuberància tropical, feren…
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans
guepard

Guepard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
fissípedes de la família dels fèlids, de fins a 2 m de llargària, de tronc esvelt i coll curt, cap petit, orelles petites, potes altes i cua llarga i prima, i de pelatge curt, escàs i de color groc terrós molt clar amb taques negres.
És el més ràpid dels mamífers arriba fins a 110 km/h i caça de dia a les planures de les sabanes d’Àfrica, i també de l’Iran i de l’Índia, on és pràcticament extingit
otoció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de 90 cm de llargada, 30 dels quals corresponen a la cua, i 40 cm d’alçada a la creu, que és de color bru groguenc, amb el musell i els extrems de les potes i la cua negres.
És de formes esveltes i té el musell punxegut i les orelles grosses És de costums nocturns i s’alimenta d’insectes, vegetals, petits mamífers i carronya Habita a les regions àrides de l’Àfrica oriental i meridional
regla d’Allen
Biologia
Regla relativa a l’efecte produït per la temperatura sobre el volum d’algunes parts dels animals: les dimensions de les extremitats (cua, orelles, potes, etc) dels mamífers es troben en raó directa de la temperatura i són, per tant, grans a les zones càlides i petites a les zones fredes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
