Resultats de la cerca

Exercí a Barcelona El 1845 publicà un atles historicobibliogràfic de les ciències mèdiques Las ocho épocas

Anà al Perú, a Xile i a Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija Defensà els drets territorials de Bolívia durant la guerra del Chaco amb el Paraguai 1932-38

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la de la Generalitat El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la Universitat de l’Havana 1961-67, posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Ermilo Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic És autor de La enseñanza a través de los textos libres 1959, Educación moral de la juventud…

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

Jesuïta Fou promotor de la collecció de poesia “Les Hores Extres” És autor dels reculls poètics Les paraules no basten 1963 i Comptar les bigues 1968, de les novelles Pàtria ignorada 1968 i Rescat d’ambaixadors 1970 —influïdes per l’existencialisme i la moderna novella catòlica—, de les narracions De Gaulle se’n va 1968, i, entre els estudis religiosos, L’Estat i les Esglésies per separat 1971, Vidal i Barraquer Síntesi biogràfica 1977, etc El 1980 fou publicat, pòstumament, el recull de la seva poesia completa Inaudits testimonis

Germà del polític  Joan Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona 1875 Fou un dels iniciadors, amb Lluís Carreras i Aragó, de l’estadística demogràfica sanitària, que establí a la província de Barcelona i que posteriorment fou ampliada a tot l’Estat espanyol, i membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i escriví per al teatre algunes obres còmiques Remei de gelosia 1881, Els amors d’un guerrero 1882, Qüestió de faldilles 1883, etc

Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu davant de Pere III de Catalunya-Aragó 1340, i l’acompanyà 1342 a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans Restà fidel a Jaume III defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició a Perpinyà 1344 Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, villancicos i altres composicions religioses