Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1994-98, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 Jugà en el Club Patí Voltregà 1998-2002, equip amb què guanyà una Copa de la CERS 2002 i fou subcampió d’aquesta competició 2000 i de la Copa del Rei 2000, 2001, el Blanes Hoquei Club 2002-06 i el CH Lloret 2006-11, on es retirà després d’assolir un altre subcampionat de la Copa de la CERS 2009

Al principi foren installats en substitució dels míssils Polaris L’any 1983 entrà en servei el primer submarí de la sèrie Ohio especialment dissenyat per a utilitzar els Trident IC/4 , amb un abast de 7400 km i 8 càrregues de 100 kt Al mateix temps hom adaptà vuit submarins de la sèrie Lafayette per a utilitzar aquest nou míssil i retirà els Polaris encara operatius L’any 1988 hom inicià els vols de prova del Trident IID-5 , que substituïren els Trident IC/4 als submarins de la sèrie Ohio Els submarins estratègics de l’armada britànica estan equipats amb els Trident D-5

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Collaborà amb el poeta GD’Annunzio en l’òpera Fedra 1915 i li musicà també La figlia di Iorio 1954 Amb aquestes i Debora e Jaele 1922 estrenada a Barcelona el 1955, Lo straniero 1930, Assassinio nella cattedrale 1958 estrenada a Barcelona el mateix any i Il calzare d’argento 1961, es mostrà vinculat a la tradició dramàtica italiana Fou també crític, director d’orquestra i professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma des del 1936 També deixà un Concerto dell’estate i dos quartets de corda 1906, 1933 Es retirà amb l’òpera Clitemnestra 1965

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…

Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste

Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito Es retirà el 1921

Guanyador de les voltes a França 1938 i 1948 i a Itàlia 1936, 1937 i 1946, fou el gran rival de Fausto Coppi Es retirà el 1954, amb un total de 184 victòries com a professional Durant els anys del feixisme es prestà a ser utilitzat com un símbol del règim Tanmateix, l’any 2003 hom descobrí que, aprofitant aquesta consideració, havia participat en una xarxa d’evasió de jueus italians, uns 800 dels quals salvà A títol pòstum, l’any 2013, el Yad Vashem  el declarà “Just entre les nacions” i el 2018 rebé la nacionalitat israeliana