Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
bolet de poll
bolet de poll
Walt Sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de soca, de la família de les poliporàcies, en forma de mènsula, generalment coberta de molsa, porus groguencs, carn suberosa i de color blanc brut, que viu sobre troncs de pollancres, a vegades molt amunt.
arbre del paradís
Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
aranya roja
Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
peu de colom
Peu de colom
Krzysztof Ziarnek (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, híspida, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors d’un groc pàl·lid, arranjades en cimes terminals, i de fruits en esquizocarps.
Creix en indrets pedregosos calcaris, a una gran part d’Europa De l’arrel és obtingut un colorant vermell, usat per a donar color a productes alimentaris
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
herba forrera
Herba forrera
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors verdoses o brunes, ajuntades en glomèruls, i de fruits aqueniformes.
És comuna en llocs incultes i herbosos
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
herba del pastell
Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada per tal d’obtenir una matèria colorant blava
herba del bàlsam
Herba del bàlsam
Guérin Nicolas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm, de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
Creix en indrets secs i pedregosos de muntanya
herba de l’ala
Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal