Resultats de la cerca

Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…

Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre 1367, i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367 fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Es casà amb Constança d…

Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris És coneguda també, per la historiografia catalana, amb el nom d' Irene la documentació de l’època l’anomenava simplement Làscara, Làsquera o Àscara Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb qui la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill Làscara es casà amb el comte de Pallars Arnau Roger I, Violant amb Pere d’Ayerbe, net de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda Eudòxia trobà la protecció dels reis del…

Baró de Cotes, senyor d’Albalat, de Segart, de Montalt i de Comediana, fill de Guillem de Blanes i de Damiata de Castellar Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler 1379-98 Fou algutzir del rei Joan II i majordom del rei Martí l’Humà, justícia 1404 i governador 1413 de València Portà a terme nombroses ambaixades a l’infant Martí, a Sicília 1392 a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes 1396 pels afers del Cisma, a Castella 1397 prop de Benet XIII 1402 —que ell ajudà a fugir d’Avinyó el 1403—, i al concili de Pisa 1409 Enrolat en les tropes…

Mort Joan I 1396, la reina Maria de Luna, muller de Martí I, absent a Sicília, li encomanà una ambaixada prop del comte de Foix per fer-lo desistir de sostenir les seves pretensions successòries amb les armes Amb Francesc de Montbui i Jaume Cabanyals dirigí l’ocupació de Martorell i Castellví de Rosanes, feus del comte de Foix, abans que es produís la invasió i fou nomenat capità de Martorell Durant l’interregne 1410-12 fou un dels capdavanters del partit urgellista al Parlament català Protestà contra la illegalitat del nomenament dels compromissaris de Casp i fou la persona…

Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual…

El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal, no podia…

Lluità contra l’oligarquia regnant i, després de diverses derrotes, aconseguí el poder 317 aC Fou nomenat estrateg amb plens poders Castigà durament els seus adversaris i promulgà unes mesures que el feren molt popular anullació de deutes i redistribució de les terres El seu objectiu era el domini sobre totes les ciutats gregues de Sicília Els seus enemics polítics obtingueren l’ajuda dels cartaginesos, contra els quals lluità En una audaç i brillant maniobra desembarcà a l’Àfrica i posà en perill la mateixa Cartago, però, vençut, tornà al seu país, on la seva crueltat provocà…

Era fill d' Antoni Claperós , amb qui treballà en l’obra del claustre de la catedral de Barcelona, en l’apostolat del portal lateral de la catedral de Girona es casà amb la filla de Berenguer Cervià, mestre major d’aquesta catedral i en altres obres El 1452 el capítol barceloní el nomenà mestre vitalici de l’obra El 1456 féu una cadira del cor en competència amb Macià Bonafè Féu relleus amb àngels, títols i escuts de Catalunya i Sicília destinats a la capella reial de la catedral El 1464 treballà en la decoració del castell de Centelles i en les obres d’embelliment del Palau…

Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…