Resultats de la cerca

Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja

El títol de baronet és hereditari i comporta l’ús de l’apellatiu sir Fou creat a Anglaterra per Jaume I el 1611 per tal de finançar la colonització de l’Ulster fou estès a Irlanda el 1619 A Escòcia fou creat, independentment, el 1625

És autor del ballet Le voile des fées 1914, del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe 1923, i de Les bruixes del Cadí , peça per a violí i piano Deixà inèdita una gran part de la seva obra

Fou un dels primers a portar a l’escena temes i problemes típicament americans The Indian Princess ‘La princesa índia’, 1808, The Court of Love 1836 —publicada el 1817 amb el títol How to try a Lover ‘Com provar un amant’—, Superstition 1824, etc

Estudià a Dresden i fou cantor a Zittau i, més tard, a Leipzig, on fou antecessor de JSBach en el càrrec Escriví obres didàctiques per a clavecí, diverses sonates sis de les quals amb el títol de Biblische Historien i una Passió , cantates, etc

El 1799 preparà la primera edició americana de The Practical Navigator de JH Moore, obra que revisà i amplià sota el títol de New American Practical Navigator 1802, llibre molt difós entre els navegants Traduí i publicà el Traité de la mécanique céleste de Laplace

Debutà el 1970 a l’AD Antorcha de Lleida i posteriorment passa al Sícoris, de la mateixa ciutat Guanyà el títol estatal júnior dels 5000 m 1973, 1975 i el dels 3000 m obstacles 1974, i el Campionat de Catalunya dels 1500 m 1975

Publicà un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que van de casar 1860, que fou retirat a causa de la seva cruesa d’expressió, i quatre fullets amb el títol genèric de Misèries humanes 1860-62

Les seves poesies foren publicades per Quevedo 1631, i es distingeixen per la seva melangia i delicadesa i per la predilecció pel tema de la nit Són notables les cançons i les vuit èglogues que reuní sota el títol de La bucólica del Tajo

Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial