Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Gabriel Orozco
Art
Artista visual mexicà.
Fill del cèlebre muralista Mario Orozco Rivera, amplià la seva formació al Círculo de Bellas Artes de Madrid, explorant l’ús del vídeo, la fotografia, l’escultura, el dibuix i la installació El seu treball juganer proposa una desestabilització de la identitat dels objectes quotidians, en lloc de la creació de noves formes Ha rebut diverses distincions, com la Sección Espacios Alternativos al Salón Nacional de Artes Plásticas a Mèxic 1987 i el premi alemany BlueOrange 2006 Les seves obres s’han exhibit a la Biennal de Venècia 1993, 2003 i 2005, a Documenta X 1997, Documenta XI 2002 i al MoMA…
Douglas Gordon
Art
Artista escocès de videoart.
La seva tècnica consisteix a utilitzar imatges de diverses fonts i manipular-les per fer reflexionar l’espectador sobre els seus mecanismes de percepció Amb el seu treball a Psicosis 1993, alentí el temps del thriller de Hitchcock fins a arribar a una projecció de 24 hores Destaca, també, Feature film 1999 inspirada en la pellícula Vértigo Algunes obres seves han estat exposades a la Biennal de Venècia 1997, on fou guardonat, a la Deutsche Guggenheim de Berlín 2005 o al MoMA de Nova York 2008 El mateix any, rebé el premi Roswitha Haftmann La Scottish National Gallery of Modern Art ha…
Aernout Mik
Art
Artista holandès.
Estudià a l’Acadèmia Minerva d’Amsterdam 1983-88 i desenvolupà la seva obra en vídeo i fotografia Viu i treballa a Amsterdam Recrea situacions reals dins de laboratoris per a mostrar l’absurditat de la condició humana a la feina o jugant, entre d’altres El 2001 participà a la 49 Biennal de Venècia i el 2004 a la Biennal de São Paulo Exposà al CaixaForum 2003 amb 10 videoinstallacions evocant la fragilitat en situacions com ara terratrèmols, baralles o un crac borsari El 2005 exposà al MOMA de Nova York la producció, Refrection , on l’acció del vídeo gira entorn un accident d’autobús
Vincenzo Carducci
Pintura
Pintor.
Es traslladà a la península Ibèrica 1585 —on és conegut amb el nom de Vicente Carducho — amb el seu germà Bartolomeo Carducci Florència 1560 — Madrid 1610, deixeble de FZuccaro Evolucionà cap a un realisme acusat Predicació de Sant Joan Baptista, Academia de San Fernando, 1610, i introduí un esperit progressivament grandiós i monumental retaule major de Guadalupe Continuà sota les premisses d’un naturalisme no extremat, un concepte cromàtic venecià i una preocupació pels contrasts lumínics poc violents en són exemples les 56 teles que realitzà per a la cartoixa d’El Paular contractades el…
Gustav Klimt
El Bes , de Gustav Klimt (Viena)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor austríac.
Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma
Concepció Bordalba i Simón
Música
Soprano cantant d’òpera.
Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al Conservatori del Liceu de…
,
Richard Parkes Bonington
Pintura
Pintor anglès.
Deixeble del baró Gros a França 1820 i amic d’Eugène Delacroix A Venècia 1826 fou influït pels vedutisti setcentistes Pintor romàntic de paisatge i de petites escenes històriques i orientals, tingué una gran influència sobre la pintura del seu país i, sobretot, sobre la francesa Fou un gran aquarellista Rouen , abans del 1822, i Posta de sol al país de Caux , 1828, a la Wallace Collection de Londres i en els seus olis Vista del parc de Versalles , al Musée du Louvre de París hom observa una simplificació de les formes i un tractament del color que el fan un dels inspiradors més directes de…
Virgilio Mortari
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’orchestra moderna…
John Addison
Música
Compositor anglès.
Estudià composició, oboè i clarinet al Royal College of Music de Londres La seva primera obra d’interès fou el Woodwind Sextet , compost el 1949 i interpretat el 1951 en el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Fou conegut sobretot per la seva música incidental, com ara la que compongué per a les produccions del Royal Court Theatre i també per a diversos films Entre les bandes sonores més conegudes hi ha les de Reach for the sky L Gilbert 1956, Tom Jones T Richardson 1963 i Dones a Venècia JL Mankiewicz 1967 També escriví un ballet, Carte blanche 1953
Claudio Maria Veggio
Música
Compositor italià.
L’any 1540 publicà a Venècia una collecció de madrigals a quatre veus, Madrigali a quattro voci , dedicats al seu protector, el comte Federico Anguissola de Piacenza Probablement estigué vinculat a l’Accademia degli Ortolani, a la qual pertanyien alguns dels autors dels textos dels seus madrigals, entre els quals Luigi Cassola, AF Doni i B Gottifredi De les seves composicions conservades, n’hi ha per a teclat i de caràcter religiós Moltes d’elles foren trobades en un document al Castell’Arquato, circumstància que fa pensar que hi degué ocupar algun càrrec, segurament el d’organista En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina