Resultats de la cerca
Es mostren 3213 resultats
Rafael Puig i Valls
Indústries forestals
Publicista i enginyer forestal.
Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També fou…
Pelagi I d’Astúries

Estàtua de Pelagi I d'Astúries a Covadonga (Cantàbria)
© Pakmor / Fotolia.com
Història
Primer rei d’Astúries (~710-737).
Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons…
Maurici
Història
Emperador d’Orient (582-602).
Combaté els perses a Constantina 581, i gràcies a la seva victòria, Tiberi II l’escollí com a gendre i successor Reorganitzà l’administració de l’Imperi i creà els exarcats d’Àfrica i d’Itàlia preludi de la gran reforma dels temes durant el segle VII Protegí les fronteres de Bizanci contra els perses 583-91 i els moros que s’havien insurgit a l’Àfrica 587 També defensà Itàlia contra els longobards, i aturà els àvars i els eslaus a la frontera dels Balcans Malgrat això, no pogué vèncer el descontentament de l’exèrcit, que nomenà emperador el centurió Focas Fou assassinat,…
Manuel II de Portugal

Manuel II de Portugal
© Agencia Geral de Gravura de Lisboa
Història
Últim rei de Portugal (1908-10), conegut per Manuel de Bragança.
Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep…
Ferdinand Foch
Història
Militar
Militar francès.
El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en supervisà l’aplicació
Zawī ibn Zīrī
Història
Capitost berber.
En les lluites entre les diverses confederacions tribals sanhages, travessà l’estret de Gibraltar i formà un exèrcit mercenari al servei d’Almansor Durant les rivalitats entre àrabs i berbers per a ocupar el califat de Còrdova, féu costat a Sulaymān al-Musta'īn victòria prop d’Alcolea sobre Muḥammad al-Mahdī, 1009 Després de la derrota d’Aqabat el Baqar 1010, en tornar a pujar al poder Sulaymān rebé com a recompensa el territori de Granada, on, en esfondrar-se definitivament el califat, es declarà independent i encapçalà la dinastia zírida El 1019 deixà Granada a Ḥabbūs ibn…
Agustí Yáñez i Girona
Biologia
Naturalista.
Doctor en farmàcia Deixeble de Carbonell i Bravo i de Bahí, fou catedràtic del Collegi de Sant Victorià i de la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector Fou separat de la docència per l’absolutisme de Ferran VII del 1823 al 1830 President de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, pronuncià elogis històrics de Carbonell, Bolòs, Lagasca, Orfila i altres Assessorà els industrials en l’ús de matèries colorants en la indústria tèxtil Publicà Lecciones de historia natural 1820, 1854 i nombroses memòries, entre les quals destaquen Sobre la temperatura de Barcelona 1840-41 i Descripción…
Bo Widerberg
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
S'inicià exercint la crítica cinematogràfica, i el 1961 publicà Visionen i svensk film ‘Visió del cinema suec’ Com a cineasta conreà la sàtira, el conflicte social i la història romàntica, amb films com Barnvagnen ‘El cotxet’, 1963, Kvarterek Korpen ‘El barri del corb’, 1964, Kärlek 65 ‘Amor 65’, 1965, Elvira Madigan 1967, Adalen 31 1969, premi del Festival de Canes, Joe Hill 1971, Mannen på taket ‘L’home de la teulada’, 1977, Victoria 1979, Mannen frän Mallorca ‘L’home de Mallorca’, 1984, Ormens väg på hälleberget ‘El camí de la serp’, 1987 i Med lust och fägring stor ‘Totes les coses…
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga enfront d’Atenes…
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum contradictori d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina