Resultats de la cerca

Essent pastor baptista es traslladà a l’Índia 1793, on fundà una casa d’edicions a Shrīrāmpur Publicà gramàtiques, diccionaris i bíblies en quaranta llengües i dialectes, entre els quals el sànscrit, el panjabi i el bengalí

Estudià a París amb LDiémer Féu importants tournées de concerts per Europa El 1918 actuà a Barcelona, on amb Pau Casals tocà totes les sonates de violoncel i piano de Beethoven Fou professor del conservatori de París

Fou un dels principals representants del barroc a Nàpols, on edificà les esglésies de l’Ascensione, San Ferdinando, Santa Maria Egiziaca, Santa Teresa, Santa Maria Maggiore i San Giorgio Maggiore i l’inacabat palau de Donn'Anna

Fou autor d’obres diverses d’inspiració romàntica Destacà, sobretot, en la comèdia en dialecte piemontès Le miserie d’monsù Travet 1863, on creà un tipus de petit empleat que ha esdevingut famós fins als nostres dies

Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923 Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar

Estudià a Itàlia, on rebé la influència de Ticià i del Tintoretto Pintor de retrats collectius, la seva obra, conservada sobretot al Rijksmuseum d’Amsterdam, representa un avenç en la composició respecte a la de Dirck Jacobsz

Residí a Alexandria i treballà en l’ordenació dels poetes còmics de la biblioteca alexandrina Escriví un tractat, Sobre la comèdia , avui perdut, i l' Alexandria , on desglossa la profecia de Cassandra sobre el destí de Troia

Formulà una teoria brownisme del manteniment de la vida basada en els estímuls i les propietats d’excitació de la matèria És autor d’uns Elementa medicinae 1780, on exposà el projecte d’una nova teoria mèdica

Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi

on ∇ 2 = ∂ 2 /∂ x 2 + ∂ 2 /∂ y 2 + ∂ 2 /∂ z 2 és el laplacià, i ∂/∂ n és la derivada direccional segons la normal a la superfície dirigida cap a fora, és a dir, ∂ f /∂ n = ∇ f n