Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
Fermí
Cristianisme
Primer bisbe d’Amiens.
Evangelitzà de primer la Tarraconense, i s’establí després a la Gàllia, on fou degollat Pamplona celebra la festa el 7 de juliol, i el té com a patró En la litúrgia, la festivitat en honor de sant s'ha celebrat també el 13 de gener en record de la troballa de les seves relíquies i el 25 de setembre data del seu martiri
Brassaï
Fotografia
Pseudònim del fotògraf francès d’origen hongarès Gyula Halasz.
Copsà els personatges i els ambients de París Excellent dibuixant i escriptor, té algunes obres interessants en aquests gèneres fetes durant l’ocupació de França Les inscripcions a les parets dels vells barris de París foren el seu primer tema fotogràfic Els graffiti han estat després un tema habitual en la fotografia de competició Estigué molt relacionat amb els ambients artístics de l’avantguarda
Beatus de Girona
Miniatura d’una pàgina del Beatus de Girona
© Fototeca.cat
Manuscrit miniat, obra de l’escrivà Senior i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on és conservat.
Bé que incomplet, té encara 284 folis és de lletra visigòtica, la qual cosa demostra que fou importat, segurament dels regnes de Lleó Les miniatures són molt riques en policromia i hi abunden l’or i l’argent Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat a Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí
Lola Bech i Beltran
Pintura
Pintora.
Formada a la Llotja i a París Notable, dins un impressionisme decorativista, en la pintura de flors i de paisatges, decorà el palau dels prínceps de Mònaco i té obres als museus d’art modern de Barcelona i de Madrid Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys trenta
Climent Baixas i Cuyás
Música
Organista i compositor.
Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes
Vicenç Buart
Literatura catalana
Escriptor.
Rector de Sant Llorenç de la Salanca Rosselló des del 1763, compongué ~ 1777 una adaptació del drama de la Passió en dues parts que en una còpia del 1861 reben els títols de Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu Aquesta obra té una certa originalitat i és parallela a la que havia fet Antoni de Sant Jeroni al Principat
,
Sant Miquel de la Mosquera (Encamp)
El nucli de la Mosquera apareix esmentat per primera vegada en la concòrdia dels homes d’Andorra de l’any 1176 L’església de Sant Miquel, que trobem molt a prop de la plaça d’Encamp, no té prou elements per a atribuir-li un origen romànic En aquest edifici hom pot observar algunes reconstruccions i afegits, la qual cosa li dóna una cronologia encara més dubtosa
Sant Romà (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Documentada el 1413, segurament té un origen romànic ja que el seu titular és antic És esmentada en aquest moment amb el nom de Florençola i més tard serà coneguda com Sant Romà de Françola Al segle XV era una simple capella de la parròquia de Santa Maria de Miralles, documentada des del segle XI L’any 1915 la parroquialitat del terme es traslladà a aquesta església
Fructos del Castillo
Música
Compositor castellà.
Es coneix poca cosa sobre el seu origen, formació i càrrecs que ocupà Cap al final del segle XVI sembla que estigué actiu a Mèxic Tan sols es conserva una composició d’aquest mestre, l’arranjament a quatre veus de la segona estrofa de l’himne Ave maris stella , Monstra te esse matrem , copiada en un cantoral de la catedral de Puebla, a Mèxic
omòplat
Anatomia animal
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l’espatlla.
Té dues cares, tres cantells i tres angles La cara dorsal és dividida en dues parts per l’espina de l’omòplat, la porció terminal de la qual és l’acromi, que s’articula amb la clavícula A l’angle extern hi ha la cavitat glenoide, mitjançant la qual s’articula amb l’húmer Al cantell superior hom distingeix l’escotadura coracoide i l’apòfisi coracoide