Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
espai natural de les Guilleries-Savassona
Espai natural
Espai natural protegit a la comarca d’Osona.
Té una superfície de 8 300 ha És gestionat per un consorci creat el 1998, on són representats cinc ajuntaments i d’acord amb el pla especial aprovat l’any 2004 Els seus valors naturals són determinats per l’eix fluvial del Ter, amb l’embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis sureda i alzinar, freixenedes i fagedes a les parts obagues Hi ha una rica varietat de fauna, en què destaquen els ocells rapinyaires de les cingleres i els…
Teulís
L’església parroquial de Sant Joan de Teulís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, a la zona de contacte amb els Aspres, estès entre el pic Redó (1 338 m alt), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït…
Tesà
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, estès entre la riba dreta del Rard i el nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.
Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial Sant Pere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’…
Sydney

Sydney. Teatre de l’Òpera
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany…
Singuerlín
Barri
Barri de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al NW del nucli urbà, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu i el Besòs.
La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional antic pla de regadiu, ocupat per indústries ENHER, Europils i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial Es formà els anys vint amb torres d’estiueig una de les quals donà nom al barri, i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris El creixement ha estat anàrquic les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos i té un gran dèficit d’equipaments En…
es Port d’Alcúdia
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi d’Alcúdia (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia, a uns 2 km de la ciutat.
A la fi del s XIX era una petita caseria, en gran part formada per magatzems a poc a poc anà augmentant en nombre de cases de pescadors s’hi establí un convent d’agustines i la seva capella esdevingué el 1935 església de la nova vicaria in capite SantPere el 1950 s’inicià l’edificació de la nova església el Carme i SantPere Des de la construcció, el 1957, de la central tèrmica, avui desmantellada, i el condicionament del port per a la recepció de combustibles líquids i gasosos, l’activitat industrial ha esdevingut la més important,…
la Platja de Canet
Poble
Poble del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Canet o de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels…
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i…
pantà d’Oliana
El pantà d’Oliana
© Fototeca.cat
Embassament construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre aprofitant el grau d’Oliana, aigües amunt del Castell, on el Segre, després de recórrer, des de Coll de Nargó, 12 km acongostat, aportava un cabal mitjà de 30 m 3
/s.
El salt, amb una potència installada de 37 800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh L’altra finalitat, de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges estiuencs dels canals d’Urgell, s’ha aconseguit des del 1959 amb el pantà que nega els congosts i arriba prop de Coll de Nargó, amb 101,1 hm 3 de capacitat Aquest cabal, insuficient per a abastir els requeriments de reg del canal d’Urgell, ha estat reforçat amb la construcció del pantà de Rialb 1992-99, situat en el tram immediatament inferior del Segre En el seu màxim…
Monells

El Riu Sec per Monells (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (47 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà.
Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922 Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences A la fi del s XVII era lloc reial L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles Modernament ha estat restaurat és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat Formà un municipi…