Resultats de la cerca

Estudià a Varsòvia i Viena on debutà el 1887 i aviat esdevingué cèlebre com a virtuós del piano Dirigí el conservatori de Varsòvia En recuperar Polònia la independència 1918, fou cap de govern i ministre d’afers estrangers 1919-20, i com a tal signà en nom de Polònia el tractat de Versalles En canviar el govern reprengué la carrera artística 1922, que el dugué per tot el món El 1939 hagué d’exiliar-se Deixà l’òpera Manru , una simfonia, un concert per a piano i peces curtes, com el seu cèlebre Minuet

Treballà com a lector editorial, publicista i també com a corresponsal a nombrosos països europeus En les seves novelles i assaigs exalta l’humanisme i els valors de la civilització occidental, que projecta també en alguns dels seus llibres de viatges, on descriu una Mediterrània idealitzada Destaquen les seves novelles Dysk olimpijski ‘El disc olímpic’, 1932 i Niebo w płomieniach ‘El cel en flames’, 1935, així com els assaigs Godzina śródziemnomorska ‘Hores mediterrànies’, 1949 Zegar słoneczny ‘Les hores de sol’, 1953 i Petrarka 1954 Des del 1933 fou president del PEN-Club polonès

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

Professà a Halle 1884-1906 i fundà els Kant-Studien 1897 i la Kant-Gesellschaft 1905 Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92 i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si —, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil Die Philosophie des Als Ob , ‘La filosofia del com si’, 1911

És, amb GVerga, el principal autor del verisme teatral italià Publicà i estrenà peces en vers, com Una partita a scacchi 1872, i en prosa, com Tristi amori 1887, Come le foglie 1900 i Il più forte 1904 —aquestes tres traduïdes al català per Narcís Oller i publicades per L’Avenç — Fou coautor, amb Luigi Illica, dels llibrets de les òperes de Puccini La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madama Butterfly 1905 Dirigí la revista La Lettura i deixà també narracions com el recull Novelle e paesi valdostani 1896

De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat

Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002

La seva obra descriu els fets de la vida de Londres, com a The Wonderful Year 1603, sobre la pesta, o bé és una acusació directa en contra dels vicis de la seva societat, tal com s’esdevé a The Seven Deadly Sins of London 1606 i a The Bellman of London 1608, escrits moralitzants dins una òptica medieval Conreà la comèdia i la tragèdia Old Fortunatus , 1600 The Shoemaker's Holiday, 1600 Satiromatix , 1602, en contra de Ben Jonson També és remarcable The Honest Whore 1604 Collaborà amb dramaturgs com Midleston, Webster i Ford

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958