Resultats de la cerca
Es mostren 15972 resultats
Francisco de Moura Corte-Real e Melo
Història
Militar
Militar portuguès.
Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…
Ferran d’Aragó Montcada-Luna-Peralta i de Montcada
Història
Polític.
Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà…
ducat d’Albany
Història
Títol de la casa reial d’Escòcia emprat per fills secundogènits dels reis.
Fou creat el 1398 per al príncep regent Robert mort el 1419, fill del rei Robert II, i el succeí el seu fill i també regent, Murdoc Stuart, que fou decapitat el 1425 El 1458 fou atorgat al príncep Alexandre mort el 1485, fill del rei Jaume II, que en fou tercer titular i el passà al seu fill, Joan Stuart , a la mort del qual 1536 tornà a revertir a la corona El 1565 fou concedit a Enric Stuart, marit de la reina Maria I, i d’ell passà, el 1567, a llur fill el futur rei Jaume VI Jaume I d’Anglaterra Després el portaren successivament el futur rei Carles I 1600-12, el futur Jaume…
Josep Torrents i Garcia
Cinematografia
Teatre
Actor i director i actor de doblatge, conegut per Pep Torrents.
S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’…
Josep Fàbrega i Selva
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou, Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007, Miniatures premi Ciutat de Terrassa 2007, Obsedit premi Montseny 2008, Lluna vella premi Terra de Fang de Deltebre 2008, Esgarips premi Sant…
basílica
Arquitectura
Cristianisme
Església notable per la seva antiguitat, etc, i que frueix de certs privilegis.
El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…
apòcrif
Bíblia
Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.
Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat Els més coneguts són la Vida de Jesús, el…
Col·lectiu de Dones en l’Església
Associació creada l’any 1986 a Barcelona amb la finalitat d’aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l’Església.
Dirigida per MJosepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans Ha organitzat diverses sessions d’estudi i , el 1997, organitzà a Barcelona el I Congrés Internacional de dones cristianes Les diferents intervencions foren publicades l’any següent en el volum Vers una antropologia cristiana integradora Entre d’altres, el congrés arribà a aquestes dues conclusions la necessitat de refer l’autoestima de les dones dins les esglésies i la proposta d’establir com a dia de la dona creient el 22 de juliol, festa de…
Rafael Rivelles i Guillén
Teatre
Actor.
Era fill del també actor Jaume Rivelles i Magallon Castelló de la Plana, Plana Alta 1862 — el Cabanyal, València 1918 Com el seu pare, actuà en teatre castellà Formà part de la companyia de Rosario Pino i en casar-se amb l’actriu María Fernanda Ladrón de Guevara formà companyia pròpia El 1925 féu una tournée per l’Amèrica Llatina Separat de la muller amb la qual tingué una filla també actriu, Empar Rivelles i Ladrón de Guevara, ingressà al Teatro Lara de Madrid com a primer actor i director També féu pellícules, algunes rodades en castellà a Hollywood com La mujer X i Niebla , 1931-32, a…
Pau Ferran
Decoració ceràmica de la Casa de la Convalescència de Barcelona representant les armes de Pau Ferran
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de…