Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt

Es decantà cap a l’impressionisme i la tradició francesa El 1910 rebé la medalla d’or de l’exposició del centenari de la independència, de Buenos Aires A París i a Mallorca dugué a terme una tasca fecundíssima Els seus darrers anys s’installà a Montevideo, on acomplí una funció docent important Malalt a París, acabà, el 1925, un autoretrat on es mostra amb el cap embenat D’entre les seves obres més destacades cal esmentar L’ombú i Saltants de l’Iguaçú

De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid S'inicià dins els corrents epigònics del Modernisme amb paisatges d’un cromatisme decoratiu i efectista, però evolucionà, fins al punt que esdevingué la figura màxima el Noucentisme pictòric a Mallorca Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals del classicisme burgès de l’escola mallorquina

Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera

Després d’un macrojudici de cinc anys, el Tribunal de Buenos Aires dicta les sentències i les condemnes als principals responsables dels crims contra la humanitat durant la dictadura argentina, comesos sobretot a l’Escuela Mecánica de la Armada ESMA, on es torturaven i assassinaven opositors, més de 4000 dels quals van desaparèixer en els anomenats "vols de la mort" El nombre de sentències és de més de 50 Dels 29 encausats, entre els quals hi ha Alfredo Astiz i Jorge Eduardo Acosta, 10 són condemnats a cadena perpètua, i la resta reben condemnes menors

El River Plate derrota per 3 a 1 el Boca Juniors a la final de la Copa Libertadores jugada a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid La Copa de Libertadores és el campionat de futbol de clubs més important d’Amèrica La final jugada a Madrid és conseqüència de la violència desfermada entre els seguidors dels dos equips argentins, que va obligar a cancellar el partit del 25 de novembre, que s’havia de jugar a l'Estadio Monumental de Buenos Aires, posposar-lo i traslladar-lo a Madrid

Una setmana després que Àlex Crivillé, el pilot lleidatà Emili Alzamora es proclama campió del món de motociclisme, en la categoria de 125 cc, en la darrera cursa del campionat, a Buenos Aires Tot i quedar segon en la prova darrere del seu principal rival, l’italià Marco Melandri, Alzamora manté el seu avantatge en la classificació general i aconsegueix el campionat sense haver guanyat cap Gran Premi, però després d’haver demostrat una gran regularitat, ja que ha pujat al podi en 16 dels grans premis disputats

Fill de Jaume Pahissa i Jo El 1937 marxà a l’Argentina, a causa de la Guerra d’Espanya amb la seva família Es doctorà en química a la Universitat de Buenos Aires, el 1955 S'ha especialitzat i dedicat a la investigació de l’energia nuclear dins la Comisión Nacional de Energia Atómica Argentina També ha dut a terme tasques docents universitàries Entregat a la recerca, és membre de les principals organitzacions científiques especialitzades en aquesta matèria Ha publicat notables treballs sobre la seva especialització i hom el considera una autoritat en qüestions nuclears

Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a…