Resultats de la cerca

Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig   Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a presentar el cos…

El cos és de forma massissa, amb el cap arrodonit i poc diferenciat, les pectorals amples i ovalades i la dorsal molt alta i punxeguda La coloració és característica totalment negre al dors i d’un blanc immaculat a la part inferior, amb una gran taca, també blanca, darrere l’ull Carnívor dotat de gran voracitat, l’orca és el depredador més poderós i temible de la mar, puix que ataca qualsevol presa de grandària suficient peixos, foques i altres cetacis, incloses les balenes Els seus hàbits gregaris, formant grups de fins 30 individus, i la seva velocitat, fins a 40 km/h, la fan…

Es graduà 1989 i doctorà 1992 en física al California Institute of Technology Posteriorment cursà un postdoctorat al Steward Observatory de la Universitat d’Arizona 1992-93 Des del 1994 duu a terme recerca i exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, d’on des del 2000 és professora d’astronomia S’ha dedicat sobretot a l’astronomia d’ infraroigs , camp en el qual ha emprat tècniques d’interferometria de clapejat i òptica adaptativa  al telescopi Keck de Hawaii per a observar el centre de la Via Làctia, on identificà l’existència d’un forat negre  …

Es traslladà definitivament a París el 1911, i l’any següent començà a treballar amb el modista Paul Poiret Els seus primers dibuixos en blanc i negre palesen influències dels vasos grecs i de les miniatures perses i hindús Collaborà en les revistes de modes, com Harper’s Bazar , Vogue , Delineator , Femina , La Gazette du Bon Ton , etc També illustrà interiorisme a Art et Industrie i teixits a Amalgamated Silk Corporation , de Nova York El 1977 començà a treballar per al teatre, i creà vestuaris, amb un gran èxit collaborà també en òperes, revistes musicals i cinema a París,…

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il…

Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories…

Treballà amb Vlaminck 1899, que li féu conèixer l’art negre 1904 Pintà amb colors purs i vius, amb traços fragmentaris i amb una composició monumental Exposà al saló de París del 1905, en què es concretà el fauvisme Pintà paisatges de Cotlliure 1905 i de Londres 1906 Preocupat per la forma, i influït per Cézanne i el cubisme 1907, abandonà el fauvisme i s’inicià en l’escultura, on obrí un nou camí, tot tenint com a principi formal el bloc Figura ajupida 1907 Amb Picasso pintà a Cadaqués 1910, però la seva pintura esdevingué després hieràtica i s’encaminà cap a un naturalisme…

Professor i crític literari, ha conreat diversos gèneres novellístics eròtic, negre, històric, juvenil Ha publicat Gaudeamus igitur 1990, premi La Piga de la Viuda Reposada 1989, Cinc lais eròtica cavalleresca 1995, premi de narrativa eròtica la Vall d’Albaida 1994, La decisió 1996, El laberint d’Adriana juvenil, 1998, Més enllà de Chiapas 1998, en què a través d’un segrest descobrim el sentit i les raons de la lluita zapatista, Deixem-ho aquí infantil, 1999, A la recerca d’Angèlica 2000, Pell bruna juvenil, 2000, L’ombra a la paret 2001, premi Goleta i Bergantí 2000, Sense…

Cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido, s’inicià en la pràctica de les arts marcials el 1989 a Mataró Es proclamà campió de Catalunya de taekwondo Des del 1984 és director del Club Taekwondo Venzalá de Sant Andreu de Llavaneres Treballà com a professor de taekwondo en un gimnàs de Granollers i en el seu centre de Llavaneres Ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Taekwondo FCT També fou director d’arbitratge de la Federació de Taekwondo d’Andorra i de la FCT Formà part de la selecció catalana La Reial Federació Espanyola de Taekwondo li…

Conegut amb el nom de Manu Anglada , s’inicià com a porter al Club Patí Vic i amb quinze anys anà al juvenil del Voltregà Debutà en el primer equip blanc i blau la temporada 1975-76 i hi estigué fins a la 1980-81, etapa en què guanyà una Lliga espanyola, una Copa d’Europa i una Copa del Rei Jugà també en el Vic 1981-83, tornà al Voltregà 1983-86 i passà al Reus Deportiu 1986-88 a la categoria de plata Amb l’equip roig i negre fou campió de primera divisió i tornà a la divisió d’honor la temporada 1987-88, any que es retirà Fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i…