Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
Ricard Canals i Llambí

Ricard Canals i Llambí
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica i el colorit…
Pere Mates
Pintura
Pintor renaixentista.
Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català , pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i popular…
Francesc Puig i Verdaguer
Economia
Agronomia
Terratinent i comerciant.
A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema…
Fontanars dels Alforins
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, segregat el 1927 del d’Ontinyent.
Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i…
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al segle IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del segle XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el segle XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el…
Gaietà Cornet i Palau
Diumenge de Rams polític, caricatura de Gaietà Cornet i Palau a Cu-cut! (20-III-1902)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista i enginyer.
Fill de Gaietà Cornet i Mas , es formà artísticament a l’Acadèmia Borrell, encara que seguí també, per tradició familiar, la carrera d’enginyer industrial, que exercí a La Maquinista Terrestre i Marítima Pertangué, vers 1897-98, quan conreava la pintura a l’oli, al grup prenoucentista El Rovell de l’Ou Publicà els seus primers dibuixos a L’Esquella de la Torratxa 1898, que deixà per incompatibilitat ideològica, i collaborà a La Veu de Catalunya Fou cofundador i director artístic del Cu-cut 1902-12, per al qual creà el famós ninot amb barretina, prototip del català realista i…
els Omellons

Ca na Lloraca, als Omellons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…
El concepte de ració alimentària
Per a aconseguir una alimentació completa, equilibrada i variada, és convenient de consumir diàriament una quantitat determinada d'aliments pertanyents a cada un dels grups bàsics esmentats Els del grup de les farmàcies i els aliments grassos aporten bàsicament l’energia els de la llet i la carn, proteïnes i els de les verdures, hortalisses i fruites, vitamines, minerals, aigua i fibra vegetal Aquestes quantitats poden ésser establertes, de manera molt precisa, mesurant el pes en grams de cada aliment que és consumit Tanmateix, per tal d’evitar aquest procediment enutjós, és convenient d’…
Saidí
Saidí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, a la zona de contacte amb la Llitera, estès a l’esquerra del Cinca, a l’indret de la seva confluència amb l’Alcanadre.
El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina